Colòmbia decideix aquest diumenge el seu futur per als pròxims quatre anys en la primera volta de les eleccions presidencials amb tres candidats amb opcions de passar a la probable segona volta el pròxim 21 de juny. 40 milions de colombians estan cridats a les urnes per triar el successor de Gustavo Petro, el primer president d'esquerres de la història del país que va guanyar les eleccions el 2022 amb un 50,44% dels vots, en un context d'elevada polarització política. La seguretat i la violència han centrat la campanya electoral on, per primer cop, no hi ha cap candidat del centre polític batent-se amb opcions a la contesa electoral. Amb la regió virant cap a la dreta, l'espai polític està competit per dos candidats que presenten perfils ideològics i de formes polítiques diferents, una més radical i l'altra més tradicional. Pel Pacte Històric, el partit de Petro, es presenta el senador Iván Cepeda, fill d'un senador assassinat el 1994 i que defensa el projecte de Pau Total de l'actual mandatari. El Centre Democràtic de l'expresident Álvaro Uribe el representa la candidata Paloma Valencia, mentre que una mica més a la dreta hi ha Abelardo de la Espriella, que té com a referents polítics el president salvadoreny, Nayib Bukele i l'argentí Javier Milei.
La seguretat i el repunt de la violència durant el mandat de Petro, amb la incapacitat per imposar l'Acord de Pau signat amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) l'any 2016 tant per aquesta administració com l'anterior, han centrat la campanya. Però la pròxima administració també es veurà davant d'una greu crisi en el sistema sanitària que Petro no ha aconseguit reformar durant el seu mandat i haurà de col·laborar amb un parlament sense majories clares per tirar endavant la seva agenda. Les enquestes indiquen que Iván Cepeda serà el vencedor de la primera volta amb vora el 40% dels suports, i que De la Espriella aconseguiria imposar-se a Valencia amb un 30% dels vots, mentre que la uribista aconseguiria prop d'un 18% dels suports. Els últims números d'intenció de vot, però, són de fa una setmana, i les urnes podrien canviar aquestes posicions amb els resultats aquest diumenge, però la tendència apunta, aquest cop, a un duel entre l'esquerra i la dreta radical.
La polarització política també ha arribat amb claredat a Colòmbia, sobretot des de l'ascens de Petro a la presidència, amb acusacions de conxorxa entre el seu govern i les bandes criminals per part de la dreta i el centredreta i el discurs de la por de perdre les conquestes socials dels "silenciats" que també atia el Pacte Històric. Tampoc s'ha oblidat en cap cas l'assassinat del precandidat Miguel Uribe Turbay, del partit Centre Democràtic, que va morir dos mesos després de ser tirotejat, ara fa un any, per les dissidències de les FARC, segons apunta la fiscalia colombiana. Álvaro Uribe, una de les figures més importants en la política del país i president entre els anys 2002 i 2010, va acusar Petro d'haver promogut la violència i fomentat la polarització política en una entrevista amb Radio Exterior, on també va dir que, en cas de guanyar Cepeda no reconeixeria aquesta victòria en ser "il·legítima" perquè diu que és un candidat "avalat pels grups violents".
Els candidats
Cepeda és un ferm defensor de l'estratègia de Pau Total de Petro, que ha implicat negociacions i converses amb els grups armats i violents que, durant aquests anys, han augmentat el seu control territorial i la seva adhesió de guerrillers. El candidat d'esquerres vol promoure una "pau amb justícia social" que abordi les causes estructurals de la violència i demana una segona etapa de "revolucions democràtiques" després del "primer govern de canvi". "Les transformacions profundes que necessita el país només poden comprendre's i desenvolupar-se com a veritables revolucions democràtiques", diu el candidat en el seu programa, on apunta que són "processos històrics de transformació impulsats per la ciutadania".
Els candidats de les dretes, però, rebutgen frontalment el concepte de Pau Total i la governança de Petro. De la Espriella, conegut com 'el Tigre', es presenta com un candidat fora de la política tot i que és un advocat i empresari amb una llarga trajectòria pública. El seu discurs de tints populistes es recolza en la mà dura contra la violència i proposa militaritzar la lluita contra el narcotràfic. Seguint les petjades de Nayib Bukele aposta per la creació de megapresons i també imita Milei amb la proposta de reduir "fins en un 40%" la mida de l'administració. "La política de Pau Total acaba amb mi. La Seguretat Total començarà", ha dit en un acte, en el qual assegurava voler apropar-se a Donald Trump i els Estats Units per combatre el narco.
Valencia, per la seva part, defensa la trajectòria d'Uribe i el seu partit com el camí a seguir i fa una aposta per augmentar el pressupost en defensa per combatre la violència, tot i que des d'un discurs més conciliador i reformista. Vol tornar-se a apropar als EUA després de les seves crisis amb Petro, a qui acusen de ser un "líder del narcotràfic" i defensa un programa de rebaixes fiscals i de reducció de l'administració.
Violència, seguretat, narcotràfic i salut
La lluita contra el narcotràfic també serà un dels reptes del guanyador de les eleccions, amb el creixement dels cultius il·legals i l'enfortiment dels grups violents i armats que tenen el narcotràfic com a principal font d'ingressos i on han anat a parar guerrillers després de la desmobilització de les FARC. També creixen la desconfiança en les administracions i els discursos antisistema, tot i que el govern entrant tindrà més marge econòmic que polític a causa de les bones sensacions de la població respecte de l'economia.
També entre els problemes més visibles hi ha la crisi del sistema de salut, marcada per l'escassetat de medicaments, els deutes de les Entitats Promotores de Salut (EPS), el tancament de serveis i l'augment de queixes dels pacients per no poder accedir a tractaments. "El sistema colombià de salut està col·lapsant des de fa un temps", assegura a EFE el director de la Federació Mèdica Colombiana, Diego Fernando González, que atribueix part de la crisi a la "intermediació financera en els recursos públics de salut". Les EPS deuen milions de dòlars a hospitals, clíniques i laboratoris, el que ha generat un "efecte dòmino" sobre pacients, i per això lamenta que cap candidat tingui una proposta "seriosa" per sortir de la crisi.