Al cap de 34 anys la mort dels jesuita Ignacio Ellacuría a El Salvador, junt amb cinc membres més de la seva ordre, ha trobat justícia. En concret, l'Audiència Nacional ha condemnat avui a 133 anys de presó Inocente Orlando Montano Morales, l'ex coronel i viceministre de Seguretat Pública de l'Exèrcit del Salvador, per l'assassinat dels religiosos que es va produir la nit del 15 a l'16 de novembre de 1989 a la Universitat Centreamericana José Simeón Cañas (UCA). Un crim que es va produir en el marc del conflicte armat entre les forces governamentals i la guerrilla de el Front Farabundo Martí d'Alliberament Nacional (FMLN).

Al detall, la Secció Segona de la sala penal considera que Montano Morales és autor d'un delicte d'assassinat de caràcter terrorista per la mort d'Ignacio Ellacuría, Ignacio Martín Baró, Segundo Montes Mozo, Armando López Quintana i Juan Ramón Moreno Pardo, per la qual cosa se l'imposa una pena de 26 anys, 8 mesos i un dia de presó per cada un d'ells. 

Altres crims

A més, els magistrats també han considerat que Montano Morales tambés és l'autor de la mort d'un altre jesuïta salvadorenc, Joaquín López i López, així com de la cuinera de la universitat, Julia Elba Ramos, i de la seva filla de 15 anys, Celina Mariceth Ramos, executats juntament amb els religiosos. Al detall, la sentència, ponència de Fernando Andreu, resolt que aquest crim és competència de la jurisdicció espanyola perquè "es tracta d'assassinats terroristes comesos contra víctimes espanyoles".

Ara bé,  tot i que reconeix que es tracta de vuit delictes d'assassinat de caràcter terrorista, la Sala només pot condemnar per la mort dels cinc ciutadans espanyols assassinats perquè el Tribunal de districte de Carolina de Sud va concedir l'extradició del condemnat només per les víctimes de nacionalitat espanyola. 

En la sentència és remarca la forta influència que tenia Elllacuría dins de la societat salvadorenca amb un discurs que apostava pel diàleg per resoldre el conflicte. "El paper de l'Església com a mediadora per intentar acabar amb la sagnant guerra civil els va guanyar l'enemistat de l'extrema dreta, que temia que en la negociació se'ls privés dels seus privilegis, i dins de l'Església, s'enfocava especialment a la figura d'Ignacio Ellacuría, la seva insistència va fer que cada vegada hi hagués més pressió respecte a arribar a una solució negociada a l'conflicte en els mesos immediatament anteriors a l'assassinat dels jesuïtes", destaca l'Audiència Nacional en un comunicat.

L’acusat formava part de “la tandona”, la força cohesiva de l’Exèrcit de El Salvador, integrada en el cercle de direcció dels anomenats “los compadres” que adoptaven les decisions. Aquest grup veien a Elllacuría com un "enemic" alhora que la seva tasca d'intermediació suposava una amenaça per a la seva privilegiada posició, "pel que van començar a plantejar-se la conveniència d'acabar" amb la seva vida, es recull en el comunicat.

Així mateix, la sentència argumenta que els assassinats van ser comesos des dels propis aparells d'l'Estat, "el que comunament ve a denominar-se com "terrorisme des de l'Estat".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat