La Unió Europea ha posat la immigració al centre de la seva agenda política i aquest dilluns ha aprovat la peça final del Pacte de Migració i Asil que quedava per definir. La comissió de Llibertats Civils, Justícia i Interior de l’Eurocambra ha donat llum verda a la proposta de la Regulació del Retorn sobre la creació d’un sistema comú de retorn de nacionals de tercers països que estan il·legalment a la Unió Europea. Dins d’aquesta proposta, que ja ha estat consensuada amb el Consell Europeu, la Unió Europea avala la polèmica mesura italiana d’enviar immigrants a tercers països, en el seu cas a Albània, ara per tal de ser deportats. A més, la proposta dissenya un sistema que serà d’aplicació immediata als estats membres, que compartiran informació sobre les ordres d’expulsió d’immigrants per tal d’aplicar-les a tots els països de la unió. Ara el text ha de ser aprovat per la Comissió Europea d’Ursula von der Leyen, que ha assenyalat el repte migratori com un dels seus puntals polítics. El resultat de la votació aquest dilluns és fruit d’un acord entre el centredreta del Partit Popular Europeu i les forces d’ultradreta. De fet, el líder de la delegació de Vox al Parlament Europeu, Jorge Buxadé, ha celebrat que la decisió és “un primer pas per a les deportacions i la reemigració que Europa necessita”.
L’objectiu general del nou reglament proposat és augmentar l’eficàcia del procés de retorn a la Unió Europea, on indica que només un 20% dels immigrats ordenats a sortir dels estats membres compleix amb l'ordre. Aquesta regulació unifica a escala europea les normes sobre el retorn d’immigrants per evitar que les persones eludeixin els sistemes de retorn i per simplificar procediments. La normativa que ha aprovat el Parlament Europeu crearà una ordre de retorn comuna per a tots els estats membres i que, a més, es podrà compartir per tal que pugui ser aplicada en tot el territori europeu sense que cada estat membre hagi de produir la seva pròpia ordre de retorn. En aquest sentit, el reglament també aborda la creació d’un marc per obligar a cooperar als immigrants en el seu procés de retorn, que inclou la detenció per períodes d’entre 18 i 24 mesos, que es podria donar en tercers països “segurs” amb els quals hi hagi acords i des d’on es durien a terme les deportacions, els anomenats “hubs de retorn”, si no es coopera. La votació d’aquest dilluns és el fruit d’un acord entre el Partit Popular Europeu i les forces d’extrema dreta de l’Eurocambra per tirar endavant la proposta del Consell.
L’ICE europeu?
El pacte de les forces d’extrema dreta amb el centredreta europeu introdueix obligacions més estrictes als immigrants per a cooperar amb les forces de l’ordre, que inclou l’ús de la coerció o les detencions. La col·laboració amb les forces de seguretat es concreta en la compartició de dades personals i biomètriques, que també es podran compartir entre estats europeus i amb tercers països on hi hagi “hubs” així com empreses que col·laborin en aquests processos. Negar-se a proporcionar aquesta informació pot ser un criteri per determinar un “risc de fuga” amb el qual es pugui procedir a l’internament de l’immigrant en centres especialitzats, l'obligació a residir en una zona o lloc concret, la prohibició d’entrada i, fins i tot, en l’expulsió forçosa. Segons els detractors de la mesura, aquest reglament imposa un règim de vigilància contínua a la població immigrant, amb constant supervisió policial que equiparen a l’actuació d’ICE als Estats Units. La normativa, de fet, permet als estats membres declarar situacions d’“emergència”, com ha fet Trump als EUA, en les quals es puguin ignorar les salvaguardes legals en la detenció d’immigrants, quan hi hagi nombres “especialment elevats” de persones esperant la seva deportació. Nombres que no especifica el reglament.