El Parlament Europeu ha aprovat accelerar el retorn de migrants cap a països considerats “segurs” per la Unió Europea. La mesura ha rebut el suport de 408 eurodiputats, mentre que 184 hi han votat en contra i 60 s’han abstingut. El vot dona llum verda a una llista comuna de països als quals els estats membres podran derivar sol·licitants d’asil. L’anomenat estatus de “tercer país segur” permetrà als governs aplicar procediments accelerats per a la tramitació de les sol·licituds d’asil, amb un termini màxim de tres mesos. Tot i que alguns estats ja disposen de llistes nacionals pròpies, Brussel·les defensa que aquesta iniciativa busca complementar-les i harmonitzar el concepte de país segur a escala europea.
Entre els països inclosos hi ha:
- Kosovo
- Bangladesh
- Colòmbia
- Egipte
- l’Índia
- Marroc
- Tunísia
- Albània
- Bòsnia i Hercegovina
- Geòrgia
- Moldàvia
- Montenegro
- Macedònia del Nord
- Sèrbia
- Turquia
Els estats membres podran rebutjar una sol·licitud d’asil quan el demandant tingui algun tipus de vinculació amb el país considerat segur —com familiars, estades prèvies o lligams culturals—, quan hi hagi transitat abans d’arribar a la UE o quan existeixi un acord d’admissió amb aquest tercer país. Els menors no acompanyats en queden exclosos. Aquests acords hauran de garantir que el país receptor examini el fons de les sol·licituds de protecció presentades. La normativa també permetrà introduir excepcions per a zones concretes o col·lectius específics dins dels països designats. Algunes disposicions, com els procediments accelerats a frontera per a nacionalitats amb una taxa d’acceptació inferior al 20%, podran aplicar-se abans que el nou marc europeu d’asil entri plenament en vigor, previst per al juny del 2026.
Crítiques d’Amnistia Internacional
Amnistia Internacional ha reaccionat amb duresa a la decisió i, en un comunicat, la seva representant per a la UE, Olivia Sundberg Diez, denuncia que es tracta de “un atac al dret d’asil” i considera que el Parlament Europeu ha capitulat “davant d’una campanya de dècades per desposseir” migrants, refugiats i sol·licitants d’asil dels seus drets humans. “Les persones que busquen asil a la UE podrien veure les seves sol·licituds rebutjades sense revisió, i enviades a països amb els quals no tenen cap connexió i que no han trepitjat mai”, ha advertit. L’organització també alerta que el concepte de “país segur” soscava “l’avaluació individual de les sol·licituds de protecció i planteja un altre obstacle en el laberint legal” al qual s’enfronten les persones que demanen asil a la Unió Europea.