El president dels EUA, Donald Trump, arriba aquesta setmana a Pequín amb la voluntat de projectar una imatge de força davant Xi Jinping i presentar-se com el gran líder capaç de redefinir l’ordre mundial. Però la realitat geopolítica amb què aterra a la Xina és molt més incòmoda del que la Casa Blanca voldria. La guerra amb l’Iran, lluny de consolidar l’autoritat nord-americana, comença a exposar els límits del poder dels Estats Units i les contradiccions d’una política exterior marcada per la improvisació i l’escalada constant.
La cimera entre Trump i Xi, que havia estat concebuda principalment com una gran trobada econòmica i comercial, arriba ara condicionada per una crisi internacional que amenaça l’estabilitat energètica global i que podria alterar l’equilibri de poder entre Washington i Pequín.
Una guerra sense victòria clara
La Casa Blanca esperava arribar a la reunió amb una posició reforçada després de la seva ofensiva contra l’Iran. Però la situació sobre el terreny està lluny de transmetre aquesta imatge.
Teheran continua resistint la pressió nord-americana i manté bloquejat parcialment l’estret d’Ormuz, una de les principals rutes marítimes del petroli mundial. La incapacitat dels Estats Units per forçar una solució ràpida ha començat a generar dubtes sobre la capacitat real de Trump per controlar el conflicte. Aquest dilluns, fins i tot, el president va tornar a reunir el seu equip de seguretat nacional davant la possibilitat de reprendre operacions militars de gran escala contra l’Iran.
Des de Teheran, el règim iranià ha aprofitat el moment per desafiar públicament Trump abans del seu viatge a Pequín. Un assessor del líder suprem iranià va advertir que el president nord-americà no podria “entrar triomfalment” a la Xina mentre la guerra continuï oberta.
Xi veu una oportunitat
La situació ofereix a la Xina un escenari complex però potencialment favorable. Pequín necessita estabilitat econòmica i energia barata, però al mateix temps observa com els Estats Units es desgasten en un nou conflicte al Pròxim Orient.
Per a Xi Jinping, la guerra també és una oportunitat per reforçar la imatge d’una Xina més estable i calculadora davant d’un Trump imprevisible. Diversos analistes nord-americans consideren que Pequín podria aprofitar la debilitat de Washington per obtenir concessions comercials o pressionar sobre qüestions delicades com Taiwan. La dependència xinesa del petroli que passa per Ormuz fa que Pequín tingui interès a desbloquejar la situació. Però qualsevol ajuda diplomàtica probablement tindria un preu polític.
El retorn d’uns EUA més imprevisible
Des del retorn de Trump a la Casa Blanca, els Estats Units han abandonat moltes de les línies tradicionals de la seva política exterior: aliances més fràgils, tensions comercials constants i una aposta oberta per l’unilateralisme.
Trump defensa aquesta estratègia com una demostració de força i llibertat d’acció. Però els seus crítics consideren que està debilitant les eines que durant dècades havien garantit la influència global nord-americana. La guerra amb l’Iran ha accentuat encara més aquesta percepció. L’augment del preu del petroli, les tensions als mercats i la crisi energètica global comencen a tenir conseqüències econòmiques directes també dins dels Estats Units.
Diversos països asiàtics que tradicionalment veien Washington com un contrapès davant l’expansió xinesa han començat a qüestionar-se fins a quin punt poden continuar confiant en una administració marcada per la volatilitat.
Xi juga a llarg termini
A diferència de Trump, Xi Jinping afronta aquesta cimera des d’una posició més estable. Sense límits de mandat i amb un control gairebé absolut del poder, el líder xinès pot permetre’s pensar en termes de dècades. Pequín considera que el temps juga a favor seu, especialment si els Estats Units continuen atrapats en conflictes externs que consumeixen recursos militars i desgasten la seva credibilitat internacional.
Malgrat tot, tant Washington com Pequín necessiten que la cimera acabi amb una certa sensació d’estabilitat. Trump vol evitar una nova crisi internacional i alimentar la imatge d’home fort global. Xi, per la seva banda, necessita una economia mundial prou estable per sostenir el creixement xinès.
La gran paradoxa és que Trump arriba a una de les trobades més importants del seu mandat intentant demostrar poder global mentre la guerra que ell mateix va impulsar amenaça de convertir-se en la principal mostra de les seves limitacions.