Rússia ha reprès després de gairebé mig segle, la conquesta de la Lluna per convertir-se en el primer país a extreure aigua —en forma de gel— i altres recursos naturals. Així doncs, aquest dijous cap a les 23:00 hores va llançar la sonda Lluna-25 des del cosmòdrom Vostochni, que es troba en el Llunyà Orient rus amb rumb a l'inexplorat Pol Sud lunar, i s'espera que aconseguirà l'òrbita lunar dins de 4 o 5 dies. La sonda, que està equipada amb panells solars, ha estat llançada pel coet portador Soyuz-2.1b i propulsada pel bloc Fregat a l'hora prevista. La russa Lluna-25 és hereva de la soviètica Lluna-24, que va ser la tercera nau espacial a recaptar mostres de la superfície lunar l'agost de 1976. 9 minuts després del seu llançament, Lluna-25 va entrar en trajectòria suborbital després de superar les tres primeres etapes i separar-se definitivament del seu coet portador. Segons els càlculs del centre Lavonchkin—fabricant de l'aparell— aquesta part se separa del bloc propulsor quan aconsegueixi la trajectòria de vol cap a la Lluna una hora i 20 minuts després del llançament.
Des de 2019, la missió ha patit continus retards provocats per la decisió de l'Agència Espacial Europea de suspendre l'any passat la seva cooperació amb el programa rus a causa de la guerra a Ucraïna.
Objectiu de Rússia: arribar primer al pol Sud
Rússia es vol convertir en la primera potència espacial en aconseguir el Pol Sud, la sonda russa hauria de tocar la superfície de la Lluna cap al 21 d'agost, és a dir, dos dies abans que la sonda índia Chandrayaan-2, que va ser llançada el 14 de juliol. El cap de l'agència espacial russa Roscosmos, Yuri Borísov, ha afirmat que "esperem ser els primers". Un cop la sonda arribi a l'òrbita lunar hi haurà de maniobra durant gairebé una setmana al voltant del cos celeste, a uns 100 quilòmetres d'altura, a la recerca de l'òrbita el·líptica ideal per aterrar el 21 d'agost, segons ha explicat Borísov. Roscosmos ha detallat que la Lluna-25 allunarà al nord del cràter Boguslawski en una zona amb un relleu accidentat i condicions adverses. L'any 1959, una nau soviètica, Lluna-2, ja va ser la primera a posar-se sobre aquest satèl·lit, proesa que els EUA va emular anys després amb el seu programa Ranger.
Rússia espera no només ser la primera potència espacial a aterrar en el Pol Sud del cos celeste, sinó també ser la primera a trobar aigua a la Lluna. Per tal d'aconseguir-ho, la nau compta amb un espectròmetre de massa LAZMA per a estudiar la composició química de la superfície lunar, un detector de partícules neutres i carregades ÀRIES, un detector de pols lunar PML i un espectròmetre infraroig LIS, entre altres instruments. A més, comptarà amb un sistema de càmeres per a filmar la superfície del satèl·lit terrestre durant l'allunatge i gravar panoràmiques lunars.
12 mesos per buscar aigua en forma de gel
La missió s'allargarà durant 12 mesos i té l'objectiu de prendre mostres de la superfície i estudiar l'exosfera i la capa superior de la regolita lunar —inclòs el relleu, la seva solidesa i composició— i la pols lunar. La nau tornarà a La Terra amb 170 grams de sòl lunar. Rússia també vol ser el primer país a trobar aigua en la Lluna, troballa que podria permetre en un futur la vida humana en aquest satèl·lit. Segons anteriors observacions, en el pol sud hi hauria aigua en forma de gel oculta en cràters. Precisament, Rússia té previst llançar en 2028 la sonda Lluna-27, que estarà equipada amb un perforador.
L'aigua "està gairebé en la superfície, sota una petita capa de terra. Pot ser que hi hagi altres recursos, però per a això cal perforar la Lluna. I ara com ara ningú s'ha decidit per començar aquesta dura labor", va comentar Vladímir Surdin, astrònom de la Universitat Estatal de Moscou, a l'agència oficial RIA Nóvosti.
Cursa espacial per arribar a La Lluna
Els Estats Units, Rússia i la Xina són els únics països que han arribat a la Lluna, on Moscou pretén enviar una nau tripulada a principis de la següent dècada. L'Índia té la intenció de fer el mateix el pròxim 23 d'agost. El president rus, Vladímir Putin, va anunciar el passat 12 d'abril, dia en què se celebrava el 62 aniversari del vol de Yuri Gagarin, la seva decisió de reprendre aviat el programa lunar amb la finalitat d'"explorar altres planetes del sistema solar" i "conquerir noves fronteres".
L'any 2019, la Xina es va convertir en el primer país a allunar amb una sonda en la cara oculta de la Lluna, va anunciar recentment la construcció per a la dècada vinent d'una base d'exploració científica en el Pol Sud. "Com la Xina ha demostrat les seves ambicions espacials, la resta de països han decidit no quedar-se enrere. I ara es pot dir que ha començat la segona carrera espacial", va comentar Surdin. A més, tal com ha explicat Borísov, Moscou i Pequín cooperen en un programa tripulat i en el llançament per a 2035 de l'Estació Internacional de Recerca Lunar.
Per la seva banda, l'administrador de la NASA, Bill Nelson, va expressar aquesta mateixa setmana el seu entusiasme pel llançament en 2024 de l'Artemis II, la primera missió tripulada al satèl·lit des de 1972 (Apollo 17). Va avançar que, si culmina amb èxit aquesta missió orbital lunar— una missió que l'Artemis I ja va completar sense tripulació en 2022—, l'Artemis III allunarà en el Pol Sud en 2025.