El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha anunciat aquest dimarts una escalada en la seva ofensiva contra el Líban, tot i l'alto el foc en vigor des del passat 16 d'abril, i que l'exèrcit israelià prendrà el control de noves "zones estratègiques" més enllà de la "línia groga" que ha dibuixat al sud del Líban. "Les FDI (Forces de Defensa d'Israel) operen amb un ampli contingent sobre el terreny i estan prenent el control de zones estratègiques. Estem reforçant la zona de seguretat per protegir les comunitats del nord (d'Israel)", ha indicat el primer ministre a l'inici de la reunió del seu gabinet de seguretat. En un vídeo que ha compartit la seva oficina, el líder conservador afirma que ha pres la decisió d'atacar el Líban amb més contundència de la mà del ministre de Defensa, Israel Katz, i del cap de l'Estat Major, Eyal Zamir. Tot i l'alto el foc del 16 d'abril passat entre Israel i Hezbol·là, el combat ha persistit a banda i banda de la "línia groga", nom amb què Israel es refereix a la línia que divideix de la resta de l'estat mediterrani el 8% del territori que els israelians ocupen al sud i sud-est del Líban.
El ministre israelià de Seguretat Nacional, l'ultradretà Itamar Ben-Gvir, va instar aquest dilluns el primer ministre, a reprendre "una guerra a gran escala" contra el Líban, a més de tallar el subministrament elèctric a aquest país. Els Estats Units, per la seva banda, donarien suport a una nova escalada de l'ofensiva israeliana al sud del Líban en represàlia pels atacs continuats de Hezbol·là, segons va informar dilluns el digital Axios.
Tropes més enllà de la "línia groga"
De fet, aquest mateix dimarts, les tropes terrestres de l'exèrcit israelià han fet incursions més enllà d'aquesta "línia groga", tal com ha confirmat un responsable militar a l'agència EFE. Aquesta persona ha circumscrit aquest fet en unes "operacions selectives més enllà de la línia de defensa avançada", que és al nom amb el qual Israel es refereix a aquesta "línia groga", que tenien com a objectiu "eliminar les amenaces directes". Aquest mateix dilluns, Netanyahu va anunciar que s'intensificarien els atacs contra el Líban i, en les últimes 24 hores, 16 persones haurien mort al Líban com a causa d'aquesta nova onada d'atacs contra un centenar d'objectius a l'est i al sud del país durant la nit. El ministeri de Salut Pública libanès ha publicat un breu comunicat aquest dimarts en el qual informa que "el balanç total acumulat" de morts des del dia 2 març se situa en "3.213 morts i 9.737 ferits". La pitjor massacre que ha tingut lloc les últimes 24 hores ha estat aquest dilluns a última hora a la localitat sud-oriental de Mashghara, on haurien mort onze persones, entre elles dues menors, i 15 més haurien resultat ferides, en un balanç que l'oficina governamental considerava encara preliminar aquesta tarda.
La setmana passada, l'estat libanès i l'israelià van acordar a Washington, on mantenen converses de pau per primer cop en dècades, estendre el precari alto el foc que va entrar en vigor el 16 d'abril durant 45 dies més. Però la realitat al terreny és la d'un alto el foc que no s'està aplicant. Israel bombardeja pràcticament cada dia ubicacions al Líban, causant desenes de morts des que va signar l'alto el foc. Per la seva banda, Hezbol·là, que no participa en les converses en marxa i demana constantment al govern libanès que se'n retiri, continua els seus atacs contra les posicions de l'exèrcit israelià tant al sud del Líban com al nord d'Israel, últimament mitjançant l'atac més exitós amb drons explosius. La pròxima ronda negociadora entre ambdues parts està prevista per la setmana vinent.
El Líban defensa el replegament total de les tropes israelianes
Allà, el president libanès, Joseph Aoun, va insistir aquest dilluns que mantindria com a demanda "ferma" el replegament de les tropes israelianes del sud del Líban. En un discurs coincidint amb del Dia de l'Alliberament, que recorda el final l'any 2000 de l'anterior ocupació israeliana de territori libanès, Aoun va denunciar que "l'agressió israeliana no ha parat i els estimats pobles del sud continuen patint sota una ocupació renovada, en una violació flagrant de totes les resolucions internacionals". En un comunicat assegurava que "el Líban no acceptarà aquesta realitat ni farà concessions al respecte" i afegia que "el camí cap a una retirada israeliana total continua sent una demanda nacional ferma" sobre la qual el seu govern treballa per aconseguir-la "a través de negociacions".
El president libanès va asseverar que aquest diàleg no es traduirà en una rendició per al Líban, sinó que servirà per defensar el seu dret a la sobirania i la protecció del territori, la defensa del qual estarà exclusivament a càrrec de l'exèrcit. Després del conflicte del 2024 amb Israel, les autoritats libaneses es van comprometre que només hi hagués armes en mans de les forces de seguretat oficials i expandir la seva presència a tot el país, cosa que implica el desarmament del grup xiïta Hezbol·là. Aquest, però, ha rebutjat completament la posició del govern libanès i assegura que és una concessió més del Líban a Israel. El seu líder, Naim Qassem, va reprendre al govern libanès que les seves demandes són com si els diguessin "ajudeu-nos a desarmar-vos perquè Israel pugui entrar i matar-vos i expulsar el vostre poble".
Els EUA veuen bé l'escalada
Per als Estats Units, però, els continuats atacs de Hezbol·là suposen un problema i dilluns van advertir que el continuat llançament de projectils contra Israel és "insostenible" i van assenyalar que la seva única intenció era "sabotejar" les converses de pau. Una font del Departament d'Estat criticava que Hezbol·là ha trencat l'alto el foc amb el llançament de 1.000 drons i 700 coets per "intentar sabotejar les negociacions". "Hezbol·là és totalment responsable de la situació actual", va afegir, per, a continuació, justificar els atacs israelians tot i l'alto el foc: "No es pot esperar que Israel absorbeixi passivament els atacs contra les seves forces armades i civils". En aquest sentit, l'administració de Donald Trump recolzaria una escalada en l'ofensiva israeliana en represàlia als atacs de Hezbol·là, segons va confirmar el digital Axios.