Quan Vladímir Putin va obtenir la reelecció presidencial el 2024, el Kremlin confiava que la continuïtat al capdavant de l’Estat consolidaria l’estabilitat política en plena guerra d’Ucraïna. Dos anys després, però, Rússia arriba a les eleccions legislatives del setembre en un context molt diferent: amb signes creixents de desgast social, una economia sota pressió i un suport cada vegada més feble al partit governamental, Rússia Unida.
Els comicis per renovar els 450 escons de la Duma Estatal, la cambra baixa del Parlament rus, se celebraran entre el 18 i el 20 de setembre. Oficialment, res fa pensar que el Kremlin pugui perdre el control institucional. Tanmateix, per primera vegada des de l’inici de la invasió d’Ucraïna, la principal preocupació de les autoritats no sembla ser tant el resultat electoral com la percepció pública del seu lideratge. Tal com assenyala el diari francès Le Monde, dins del Kremlin existeix inquietud per la davallada de la popularitat de Putin i per l’augment del malestar social detectat en diversos sondejos.
Què diuen els sondejos?
Segons la informació facilitada, la intenció de vot de Rússia Unida ha caigut per sota del 30%, molt lluny del gairebé 50% que va obtenir a les últimes legislatives del 2021. Diversos factors expliquen aquest deteriorament. El primer és el cansament derivat d’una guerra que s’allarga més del previst i que continua tenint un elevat cost humà i econòmic. El segon és la pèrdua de poder adquisitiu de moltes famílies russes, afectades per la inflació i l’encariment dels productes bàsics.
A aquests elements s’hi ha afegit una qüestió aparentment menor però amb un fort impacte social: les restriccions digitals. Els problemes de connexió, les limitacions a les xarxes socials i els controls sobre internet han generat un descontentament especialment visible entre les generacions més joves i els habitants de les grans ciutats. Segons diversos analistes russos, molts ciutadans associen aquestes mesures als diputats de Rússia Unida i a la voluntat del règim de reforçar el control informatiu.
Aquest context ha permès l’ascens de formacions com Nova Gent, un partit sistèmic, però que ha intentat diferenciar-se defensant una agenda més tecnològica i mostrant-se crític amb algunes restriccions digitals. Sense qüestionar obertament el sistema polític, la formació ha anat captant part del vot de protesta urbà i jove.
Putin: amenaça per al poder?
Ara bé, interpretar aquestes eleccions com una amenaça real per al poder de Putin seria exagerat. Rússia continua sent un sistema fortament centralitzat, amb un control molt estricte dels mitjans de comunicació, les institucions electorals i l’activitat de l’oposició. Organitzacions independents i nombrosos observadors internacionals fa anys que denuncien limitacions a la competència política. En aquest sentit, el partit liberal Yàbloko, l’única formació que s’ha oposat públicament a la guerra des del 2022, ha vist com diversos militants eren perseguits o exclosos de la vida política.
La gran qüestió, per tant, no és si Putin conservarà el poder. La pregunta és fins a quin punt el Kremlin es veurà obligat a gestionar una societat cada vegada més cansada de la guerra i menys disposada a acceptar sacrificis en nom d’un conflicte sense una sortida clara. Les eleccions de setembre probablement no decidiran el futur immediat del règim, però poden oferir una fotografia reveladora de l’estat d’ànim de la Rússia del 2026: una Rússia que continua sota el control de Putin, però que mostra més signes de desgast dels que el Kremlin voldria admetre.