Els mitjans controlats per l’Estat rus i els comentaristes afins al Kremlin han trobat en l’interès reiterat de Donald Trump per Groenlàndia un nou fil narratiu per erosionar la credibilitat de l’OTAN i desacreditar els fonaments de la sobirania europea a l’Àrtic. En els darrers dies, diaris i canals oficials han intensificat els comentaris que presenten les ambicions nord-americanes sobre l’illa com un precedent d’annexió forçada i com una prova de la fragilitat de l’aliança atlàntica.
Segons recull la televisió danesa TV 2, el diari Komsomolskaya Pravda, un dels principals rotatius populars de Rússia i habitual altaveu de la línia del Kremlin, ha arribat a especular que Trump es “regalarà” Groenlàndia aquest mateix any com a obsequi d’aniversari, quan compleixi 80 anys el pròxim 14 de juny. El to irònic amaga, però, una lectura política molt més agressiva.
El mateix diari compara explícitament l’estratègia de Trump amb l’Anschluss, la incorporació d’Àustria a l’Alemanya nazi el 1938. “Trump està preparant un ‘Anschluss polar’ ràpid”, afirma el rotatiu, utilitzant un paral·lelisme històric carregat de simbolisme i destinat a situar els Estats Units en el paper de potència expansionista sense escrúpols.
La propaganda russa
Aquesta retòrica no és nova en l’ecosistema mediàtic rus, però guanya pes en un context de tensions creixents a l’Àrtic i de redefinició dels equilibris geopolítics globals. La possible annexió o compra de Groenlàndia per part de Washington –una idea que Trump ja havia plantejat durant el seu primer mandat– és presentada com una mostra que el dret internacional només s’aplica quan convé a Occident.
En paral·lel, diversos mitjans estatals insisteixen que l’OTAN es troba a prop del col·lapse. Segons aquesta narrativa, la pressió nord-americana sobre un territori sota sobirania danesa evidenciaria que l’aliança és incapaç de garantir la seguretat dels seus propis membres davant les ambicions dels Estats Units. El missatge implícit és clar: si Washington pot amenaçar Groenlàndia, cap soci europeu està realment protegit.
Un altre diari oficial, Rossiyskaya Gazeta, va encara més enllà i qüestiona directament la legitimitat de Dinamarca sobre l’illa. Segons el rotatiu, el dret danès a Groenlàndia es fonamenta exclusivament en un passat colonial en què “prevalia la llei del més fort”. Una interpretació que encaixa amb el relat rus de desacreditar l’ordre internacional sorgit després de la Segona Guerra Mundial.
En un article publicat pel diari, el senador rus Andrei Klisjas ridiculitza obertament Copenhaguen. “Qui considera forta avui Dinamarca, aquest nan polític xerraire?”, es pregunta, en un atac que combina menyspreu personal i deslegitimació institucional. El missatge apunta tant a Dinamarca com, indirectament, a la Unió Europea.
Què implica aquesta ofensiva mediàtica?
Pels analistes, aquesta ofensiva mediàtica respon a diversos objectius. D’una banda, Moscou busca explotar qualsevol fractura dins del bloc occidental per reforçar la idea que les normes internacionals són arbitràries i hipòcrites. De l’altra, la comparació amb l’Anschluss nazi pretén neutralitzar les crítiques occidentals a l’expansionisme rus, especialment en el cas d’Ucraïna, mitjançant una estratègia de mirall: acusar l’altre del mateix pecat.
En aquest sentit, Groenlàndia es converteix en un símbol útil. No pel seu futur immediat, sinó com a escenari discursiu on el Kremlin pot presentar els Estats Units com una potència imperialista més i Europa com un actor feble, dependent i incapaç de defensar la seva pròpia sobirania.