Els soldats danesos tenen instruccions d’obrir foc de manera immediata si una potència estrangera envaeix el seu territori, sense esperar ordres ni confirmació formal d’un estat de guerra. Així ho estableix una norma militar del 1952 que continua plenament vigent, segons ha confirmat aquesta setmana el Ministeri de Defensa de Dinamarca. El recordatori arriba en un moment d’alta tensió diplomàtica, després que el president dels Estats Units, Donald Trump, hagi reiterat la seva voluntat d’annexionar Groenlàndia, fins i tot per la força militar si cal.
La norma, revelada pel diari danès Berlingske, estableix que “les forces atacades han d’entrar immediatament en combat sense esperar ni sol·licitar ordres, encara que els comandaments no siguin conscients que s’ha declarat la guerra o un estat de conflicte”. El Ministeri de Defensa va confirmar al rotatiu que l’ordre “continua en vigor” com a mesura preventiva davant qualsevol atac al país o als seus territoris.
Les declaracions de Trump, sacsegen Dinamarca
Les declaracions reiterades de Trump sobre Groenlàndia –territori autònom sota sobirania danesa i membre de facto de l’OTAN– han sacsejat tant Copenhaguen com el govern groenlandès i han encès totes les alarmes dins de l’aliança atlàntica. El president nord-americà considera l’illa clau per a la seguretat nacional dels Estats Units, especialment per la seva posició estratègica a l’Àrtic i pels recursos naturals que podria explotar en el futur.
Dinamarca insisteix que Groenlàndia “no està en venda”, però l’escalada retòrica ha obligat els aliats europeus a activar contactes d’urgència. Segons diverses fonts diplomàtiques, els governs europeus discuteixen com respondre a una eventual acció nord-americana que, segons experts en seguretat, podria suposar el col·lapse definitiu de l’OTAN: seria el primer cop que un membre de l’aliança atacaria un altre aliat.
“Volem actuar, però fer-ho conjuntament amb els nostres socis europeus”, va afirmar el ministre d’Afers Exteriors francès, Jean-Noël Barrot, en referència a les converses obertes sobre una resposta coordinada. En paral·lel, una font del govern alemany va confirmar a l’agència Reuters que Berlín treballa “estretament amb altres països europeus i amb Dinamarca” per definir els pròxims passos.
Missatge ambigu de Trump
Malgrat això, el missatge que arriba des de Washington és ambigu. El mateix Barrot va assegurar dimecres que havia rebut garanties del secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, que els Estats Units no planegen una “invasió” de Groenlàndia. “Va descartar explícitament aquesta possibilitat”, va dir el cap de la diplomàcia francesa després d’una conversa telefònica amb Rubio.
Segons fonts citades pel Wall Street Journal, Rubio també ha traslladat al Congrés que les amenaces de Trump no apunten a una acció militar imminent i que l’objectiu final continua sent la compra de l’illa. Aquest relat, però, entra en contradicció amb les declaracions de la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, que dimarts va afirmar que l’opció militar “sempre és sobre la taula”.
Groenlàndia, una opció "concreta"?
La percepció europea és que el to ha canviat. El Washington Post va informar dimecres que funcionaris nord-americans discuteixen cada cop més amb capitals europees la presa de control de Groenlàndia com una possibilitat “concreta”. Un alt diplomàtic europeu va admetre al diari que en els darrers dies s’ha produït “un gir clar” en el discurs nord-americà.
El primer ministre britànic, Keir Starmer, també va abordar la qüestió en una trucada amb Trump dimecres al vespre, segons va confirmar Downing Street, sense detallar el contingut de la conversa.
Les advertències més contundents han arribat des de França. L’ex primer ministre Dominique de Villepin va alertar que una invasió de Groenlàndia convertiria automàticament els Estats Units en un “enemic” dels seus aliats europeus. “En cap cas Europa hauria d’acceptar cap atac a la sobirania europea”, va afirmar en una entrevista a Bloomberg TV. “Seria un canvi històric de proporcions enormes".