La República Democràtica del Congo torna a afrontar una greu crisi sanitària amb un nou brot d’Ebola que ja és el tercer més gran registrat fins ara al país. Tot i els avenços científics dels últims anys, les autoritats internacionals admeten que encara no existeix cap vacuna aprovada específica per a la variant responsable de l’actual epidèmia. El brot ha posat novament en alerta la comunitat científica internacional, que treballa a contrarellotge per desenvolupar vacunes i tractaments capaços de frenar la propagació del virus. La situació és especialment delicada perquè la soca detectada aquesta vegada és la variant Bundibugyo, molt menys habitual que la variant Zaire, responsable dels grans brots registrats a l’Àfrica occidental entre el 2014 i el 2016.
L’Ebola pot arribar a ser mortal en fins al 90% dels casos, segons el tipus de variant i les condicions sanitàries disponibles. Tot i això, la soca Bundibugyo acostuma a presentar una letalitat menor que altres formes del virus, encara que continua sent altament perillosa.
Les vacunes actuals no garanteixen protecció
La vacuna més coneguda contra l’Ebola és Ervebo, desenvolupada durant la gran epidèmia de l’Àfrica occidental i aprovada als Estats Units el 2019. Aquest tractament va demostrar una elevada eficàcia contra la variant Zaire, però els experts no tenen proves suficients que funcioni igual contra la variant Bundibugyo.
Diversos estudis preliminars en animals han mostrat resultats esperançadors, però encara insuficients per garantir una protecció completa en humans. Alguns investigadors alerten fins i tot que utilitzar una vacuna dissenyada per a una altra variant podria alterar la resposta immunitària dels pacients.
Per això, l’Organització Mundial de la Salut considera prioritari accelerar el desenvolupament de vacunes específiques per a la variant detectada al Congo. Entre les opcions més prometedores hi ha nous prototips basats en tecnologies similars a les usades durant la pandèmia de la covid-19.
Nous tractaments en desenvolupament
A més de les vacunes, els científics també estudien medicaments experimentals capaços d’actuar contra diferents variants del virus. Alguns dels tractaments més avançats utilitzen anticossos desenvolupats a partir de supervivents d’anteriors brots d’Ebola. Altres fàrmacs antivirals, com el remdesivir —usat durant la pandèmia del coronavirus—, també són analitzats per comprovar si poden ajudar a reduir la gravetat de la malaltia.
Els experts, però, recorden que el control d’un brot no depèn exclusivament de vacunes i medicaments. El diagnòstic ràpid, l’aïllament dels casos, el seguiment dels contactes i la confiança de la població en les autoritats sanitàries continuen sent elements clau per frenar l’expansió del virus.
Crítiques per la falta de preparació mundial
L’actual brot ha reobert el debat sobre la manca d’inversió sostinguda en investigació de malalties que afecten principalment països africans. Diversos experts denuncien que la investigació sobre l’Ebola pateix des de fa anys un cicle de “pànic i abandonament”: grans inversions durant les emergències i fortes retallades quan els brots desapareixen dels titulars.
Des de l’Àfrica, algunes autoritats sanitàries han criticat la lentitud internacional en el desenvolupament de vacunes específiques. El director dels Centres Africans per al Control i Prevenció de Malalties va arribar a assegurar que, si aquest brot afectés Europa o els Estats Units, “les vacunes i els tractaments ja estarien disponibles”.
Malgrat les dificultats, els especialistes consideren que el món està avui més preparat que durant la gran crisi del 2014. Els sistemes de vigilància, els protocols de diagnòstic i la coordinació internacional són ara més ràpids, tot i que el repte continua sent enorme en regions marcades per la pobresa i els conflictes armats.