Alemanya, la principal economia de la Unió Europea, encara està digerint l’anunci que va fer dimarts passat el govern de coalició encapçalat pel canceller Friedrich Merz d’un important pla d’austeritat que busca reconfigurar l’estat del benestar. Aquest paquet de mesures plantejades, amb significatius retalls especialment en els àmbits de la sanitat i les pensions, té com a objectiu principal reduir el dèficit públic i alliberar fons per augmentar la despesa en defensa. Alemanya ha obert un debat polític clau sobre fins a quin punt està disposada a reformar el seu model social sense posar en risc la seva essència. Sobre la taula  hi ha la sostenibilitat de l’estat del benestar en un context de pressió pressupostària, envelliment de la població i la necessitat d’augmentar la despesa militar sense que se li desviïn els comptes, el que ha derivat en el retall més gran de la despesa social des de la gran recessió del 2010. Mentre el govern defensa la necessitat d’ajustos per garantir-ne la viabilitat a llarg termini, els crítics adverteixen que aquests canvis poden erosionar pilars bàsics de l’estat del benestar.  Aquest paquet de retalls socials, però, també ha sumit a la coalició de govern formada per la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merz i els socialdemòcrates de l’SPD en una crisi profunda que posa en risc la seva estabilitat. L’SPD, en particular, afronta tensions internes, atès el seu compromís tradicional amb la protecció social.

Retall de 38.000 milions pel 2030

El paquet de retalls socials contempla la reducció de despesa superior als 19.000 milions en el 2027, que arribaria fins als 38.000 milions d’euros l’any 2030, amb especial focus en les despeses sanitàries. A Alemanya, les aportacions a l’assegurança mèdica pública es financen a parts iguals entre el treballador i l’empresa, mentre que l’Estat només hi intervé en casos especials, com ara els beneficiaris sense ingressos. El treballador abona aproximadament el 7,3 % del seu salari brut, més un recàrrec addicional —d’un 1,7 % de mitjana el 2026—, mentre que l’empresari aporta la mateixa quantitat que la persona empleada. “Amb aquesta reforma, fem que el sistema sanitari sigui assequible per a tothom”, va argumentar Merz, que  va prometre a canvi que les cotitzacions es podran mantenir estables “durant un temps”. “Ja el 2027 ens haurien faltat aproximadament 15.000 milions d’euros per finançar la Seguretat Social, i aquest dèficit hauria augmentat fins als 40.000 milions anuals el 2030”, va advertir el líder conservador. 

Mesures i reforma del sistema de pensions

Els projectes de reforma es basen en 66 mesures elaborades per una comissió d’experts designada pel govern federal. El paquet de mesures inclou l’eliminació de la cobertura gratuïta de la Seguretat Social per a cònjuges no cotitzants, l’augment dels copagaments en medicaments i hospitalitzacions, i una reforma del sistema de pensions que podria transformar la jubilació en una cobertura de mínims, reduir-la a una prestació bàsica. El retall en les pensions arribarà als 4.000 milions el pròxim any. La reforma contempla casos de dificultats per a famílies amb diversos fills de fins a set anys, pares de nens discapacitats, pensionistes i persones que tenen cura de familiars dependents, però aquells que no compleixin aquestes condicions hauran de pagar a partir d’ara una contribució mínima del 2,5% dels ingressos del cònjuge assegurat.  Originàriament, el projecte elaborat per la ministra de Sanitat, Nina Warken, preveia una contribució del 3,5%, que el PSD ha pogut suavitzar. Els socialdemòcrates també han aconseguit elevar de manera significativa el llindar d’exempció de l’assegurança fins als 100.000 euros. L’objectiu és evitar que massa treballadors amb ingressos elevats abandonin la Seguretat Social i optin per una assegurança mèdica privada. Alhora, augmenten els copagaments per medicaments i hospitalitzacions, així com es modifiquen les regles de finançament, canvis que previsiblement incrementaran la pressió sobre les caixes de l’assegurança, les Krankenkassen.

Més ingressos amb més impostos

El pla d’austeritat i ajustament pressupostari anunciat també inclou una combinació de mesures fiscals per l’increment de la recaptació i els ingressos. Es preveu que l’impost sobre el plàstic aporti uns 1.400 milions d’euros, el de les begudes ensucrades uns 450 milions, mentre que els nous gravàmens sobre productes com el tabac i l’alcohol en generarien uns 2.000 milions més. També es confia a reforçar la lluita contra el frau fiscal, amb una recaptació estimada de 2.000 milions. A més, Merz va considerar dimecres per primera vegada “concebible” aplicar un impost a les rendes més altes, sempre que es rebaixi el tipus impositiu en els trams superiors i s’elimini el recàrrec de solidaritat, que l’Alemanya occidental continua transferint als Länder orientals, l’antiga RDA.

Baixada de popularitat en les enquestes

Merz va qualificar l’actual sistema de protecció “d’insostenible”, i no era la primera vegada. El canceller alemany ja va advertir l’agost del 2025 que caldria aplicar “doloroses” reformes en matèria de prestacions socials perquè el sistema actual no es podia sostenir amb els ingressos generats. “El país vivia per sobre de les nostres possibilitats”. Són mesures necessàries per afrontar els reptes econòmics i de seguretat del país, justifica l’Executiu. Aquestes mesures han generat una notable oposició social i tenen un impacte negatiu en la popularitat del canceller Merz a les enquestes i situant la formació Alternativa per Alemanya (AfD) com a primera força en intenció de vot, cosa que obre un escenari d’incertesa sobre l’estabilitat del model social europeu. En l'àmbit social, les retallades en sanitat i benestar són percebudes com una ruptura del contracte social que ha caracteritzat Alemanya durant dècades. Diversos sectors adverteixen que aquestes mesures podrien augmentar la desigualtat i debilitar la cohesió social. 

De la contenció militar a la principal potència defensiva d’Europa

Alemanya ha intensificat el seu compromís amb l’augment de la despesa militar, en resposta a un entorn internacional cada vegada més inestable i a les exigències dels seus socis europeus i de l’OTAN. Sota el lideratge de Merz, el país ha deixat enrere dècades de contenció pressupostària militar per posicionar-se com la principal potència defensiva d’Europa. L’objectiu del govern és elevar el pressupost militar fins a assolir el 3,5% del PIB en defensa i un 1,5% addicional en infraestructures abans del 2029, fet que suma un total del 5% del PIB com exigeix l'OTAN i Donald Trump. Per finançar-ho, es va provar una reforma constitucional que eximeix la despesa en defensa del tradicional “fre del deute” (Schuldenbremse). Aquesta modificació permet al país endeutar-se de manera significativa per dur a terme inversions massives —inclòs un paquet de fins a 500.000 milions d’euros— destinades a modernitzar la Bundeswehr i adaptar-la a les noves amenaces, com ara els ciberatacs i els conflictes híbrids. A més, des de l’1 de gener de 2026, Alemanya ha implementat un nou sistema que, tot i mantenir el voluntariat com a base, introdueix elements obligatoris —com el registre i exàmens mèdics per als joves— per ampliar els efectius de l’exèrcit dels actuals 184.000 fins a uns 270.000 soldats l’any 2035.