Aina Clotet ha guanyat el premi a la millor interpretació revelació (Rising Star Award) en la Setmana de la Crítica del Festival de Canes pel seu paper a la pel·lícula Viva, que és alhora el seu debut en la direcció d'un llargmetratge. L'obra és una de les set produccions catalanes projectades a la 79a edició del prestigiós certamen francès. Rodada en català, el film explora a partir de la tragicomèdia temàtiques com la por a la mort, la dependència de l'amor romàntic i el desig de viure, i ha competit en la secció paral·lela del festival francès, la Setmana de la Crítica.
Una tragicomèdia sobre “el desig ferotge de viure”
Viva és una tragicomèdia sobre “el desig ferotge de viure” i explica la història de la Nora, una dona que, després de superar un càncer de pit, decideix capgirar la seva vida i abandonar el projecte familiar que compartia amb la seva parella de tota la vida per iniciar una relació intensa amb un home més jove. A banda de Clotet, interpretant a la Nora, el repartiment inclou Guillermo Toledo, Naby Dakhli en el paper de Tom i Marc Soler com a Max.
En una entrevista amb EFE des de Canes, abans de la gala, Clotet explicava que la pel·lícula neix de la seva “necessitat de parlar de la por”, especialment “de la por a la mort” i “de la por a la solitud”. “Però al final la por a la solitud més profunda és la por a la mort”, reflexiona la directora catalana. El projecte feia anys que prenia forma i finalment va acabar convertint-se en un guió coescrit amb Valentina Viso. Clotet, coneguda pels seus papers a Això no és Suècia —que també va cocrear— o a Elisa K, ja havia passat pel certamen de Canes fa dos anys precisament amb la sèrie televisiva de 3Cat.
En una altra entrevista amb l'ACN des de la ciutat francesa, l'actriu catalana va definir la seva estrena rere les càmeres com "un acte de resiliència absoluta" que sorgeix "des d'un lloc molt íntim i profund". A més, va recordar que, des del principi, tenia clar que volia que Viva parlés "de l'amor, la passió, l'amor romàntic i la por d'estar sol i la de morir, que és la més profunda de totes". "Aquestes dues forces contraposades donen a la Nora unes ganes ferotges de viure que la llencen a un 'carpe diem' molt bèstia", va explicar.
Una història concebuda en català
En la mateixa entrevista, Clotet afirmava que, com en la temàtica i el gènere, tampoc va dubtar de la llengua en la qual volia rodar el film. En aquest sentit, considera que Viva havia de fer-se en la llengua en la qual pensa, sent i s'expressa, i celebrava que cada projecte es faci amb la "la seva llengua". "M'encanta la barreja lingüística també, perquè la vida, com la pel·lícula, ho tenen. S'hi parla anglès, castellà i francès, però sentia que el català havia de ser la llengua vehicular, sens dubte", va concloure.