L'actual model de benestar social d'Alemanya travessa una crisi financera sense precedents, i el país germànic no podrà sostenir indefinidament un sistema que consumeix més recursos dels que és capaç de generar. Aquest és el diagnòstic que el canceller alemany, Friedrich Merz, va realitzar aquest dissabte durant una conferència del seu partit, la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), a la ciutat d'Osnabrück. Merz va insistir en el fet que la reorganització del sistema de seguretat social no es pot continuar ajornant. De moment, però, la imposició de retallades dràstiques no està sobre la taula. El seu missatge és clar: són necessàries reformes profundes i urgents per transformar el sistema i evitar un col·lapse financer.

Merz, que va assumir la cancelleria el maig d'aquest any, ha fet de la reforma econòmica una prioritat de la seva administració. El canceller creu que el sistema social alemany, un dels més generosos d'Europa, ha assolit els límits de la seva capacitat financera i, en conseqüència, ja no es pot sostenir amb el que produeix l'economia nacional. Segons dades oficials, l'any passat es van destinar 47 mil milions d'euros a ajudes socials, destacant el Bürgergeld, una prestació per cobrir les necessitats bàsiques dels aturats. Això ha representat una càrrega creixent per a unes arques públiques que semblen trobar-se al límit de les seves capacitats. Tanmateix, el canceller ha insistit que la solució no passa pel desmantellament de l'estat del benestar, sinó per reformar-lo i convertir-lo en sostenible a llarg termini. Això implica impulsar una major eficiència en la despesa pública, incentius laborals i una reducció de la càrrega burocràtica inherent als beneficis socials. 

Visions enfrontades entre Merz i els socialdemòcrates 

El debat sobre la sostenibilitat del sistema alemany va aguditzar-se recentment després d'unes declaracions del vicecanceller i cap del Partit Socialdemòcrata (SPD), Lars Klingbeil, que va plantejar l'augment dels tributs a les rendes més elevades per quadrar els comptes de l'Estat. "Cap opció està exclosa", va assegurar el número dos del govern alemany, que comparteix la necessitat d'aplicar reformes per preservar la justícia social, especialment en favor dels malalts, dependents i persones en risc d'exclusió. Alexander Schweitzer, un altre destacat membre de l'SPD, va alinear-se amb el discurs de Klingbeil, assegurant que "els impostos més alts per als milionaris no són incompatibles amb la democràcia". Merz, per la seva banda, es va mostrar contrari a qualsevol augment de la càrrega fiscal que afecti les empreses familiars i el teixit mitjà de l'economia. "Mentre jo sigui canceller, no hi haurà increments en l'impost sobre la renda que afectin petites i mitjanes empreses", va asseverar el líder de la CDU, decebut amb els seus socis de coalició per no haver complert amb els objectius plantejats a inicis de mandat, tot i els avenços que s'han aconseguit en matèria migratòria i en recuperació econòmica.

Des de l'oposició, la líder parlamentària de Die Linke, Heidi Reichinnek, ha denunciat que en aquests moments s'està gestant una "tardor de crueltat social". Segons la membre del Bundestag, nombrosos centres de recerca, lobbies empresarials i experts alineats amb la CDU i la Unió Social Cristiana de Baviera (CSU) es troben impulsant una ofensiva contra els drets laborals i beneficis socials dels alemanys. En conseqüència, Reichinnek ha exigit el retorn de l'impost sobre el patrimoni.

"Hem de treballar més i, sobretot, de manera més eficient"

El qüestionament de la sostenibilitat del sistema social alemany per part de Merz arriba en un moment crític per a l'economia del país, erosionada per qüestions com el conflicte a Ucraïna, la transició energètica i la competència global. El canceller ha recordat la importància de la productivitat a l'hora d'articular la solució que proposa: "Hem de treballar més i, sobretot, de manera més eficient", ha observat. En àmbit europeu, Merz busca una major unitat, però sense perdre de vista la responsabilitat fiscal i l'estabilitat interna. Alguns crítics vaticinen que altres executius de la Unió Europea podrien començar a aplicar mesures d'aquest tipus, amb l'objectiu de reformar uns estats del benestar que també arrosseguen els mateixos problemes. De moment, el govern alemany ja ha creat una comissió per avaluar possibles canvis en programes com el subsidi ciutadà, les ajudes a l'habitatge i les prestacions familiars. Abans que finalitzi l'any, la ministra de Treball, la socialdemòcrata Bärbel Bas, haurà de presentar un informe definitiu sobre els resultats d'aquest estudi.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!