"Sóc optimista de mena". Així ha contestat la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, en ser preguntada per l'oficialitat del català a la Unió Europea. En un esmorzar organitzat pel CIDOB, el think- tank de relacions internacionals amb seu a Barcelona, Serret ha agraït que s'hagi posat la proposta de l'oficialitat del català sobre la taula de la UE, i també la "feina feta" pel govern espanyol i ha insistit que des de la Generalitat "hem fet un màxim desplegament".
En aquest sentit, ha constatat que "no hi ha cap veto explícit" de cap Estat que ho estigui volent aturar. Així, destaca que busquen aconseguir la unanimitat dels estats membres i "s'han de poder seguir els passos per aconseguir l'oficialitat". A més, ha revelat que s'estan fent informes sobre els dubtes que hi hagi en l'àmbit econòmic o jurídic per tal de fer-ho efectiu.
Insisteix que els antecedents són bons, ja que fa un temps es van generar acords administratius amb les institucions europees que ara podrien reforçar aquesta proposta. Una vegada més, ha subratllat que "som optimistes, som cauts i continuem treballant per acabar d'esvair dubtes i aconseguir una plena confiança i unanimitat sense posar data límit, però sense que es pugui dilatar en el temps".
Finlàndia, reticent
Les declaracions de Serret xoquen una mica amb les notícies que arribaven des de Finlàndia el passat mes de setembre. Va ser aleshores que el govern del país va expressar la seva reticència a la incorporació del català, el gallec i el basc com a idiomes oficials de la Unió Europea (UE), ja que consideraven que implicaria càrregues financeres i administratives i, al·legaven, hi ha altres formes "més senzilles" de promoure qüestions relatives a llengües minoritzades.
L'executiu finlandès, que inclou l'ultradretà Partit dels Finlandesos, assegurava que advoca per fomentar la diversitat cultural i lingüística dins de la Unió. Ara bé, va qüestionar aleshores que la proposta d'Espanya —instada per l'independentisme català, que ho ha posat com a condició per donar el suport a una investidura de Pedro Sánchez— sigui la millor manera, tal com pot extreure's d'un comunicat difós pel mateix Executiu.
Junts exigeix una data
Paral·lelament, a finals d'octubre, el Consell d'Assumptes Generals de la Unió Europea va abordar la carpeta de l'oficialitat de la llengua catalana a la UE, però una vegada més no es va fer cap votació. Tot i que la petició continua sense aprovar-se, Espanya insisteix que la qüestió no està aparcada i que no hi ha vetos per part de cap estat membre de la UE. L'oficialitat del català en el marc comunitari europeu és un dels acords que el PSOE i Junts van rubricar perquè aquests últims donessin suport a la candidatura de Francina Armengol per a la presidència del Congrés, i ara com ara continua encallat. Per això, la formació va reaccionar a aquest nou ajornament a través d'un comunicat on, tot i constatar avenços, exigeixen a Pedro Sánchez una data per a l'aprovació definitiva de la qüestió: "Cal intensificar els esforços diplomàtics i el govern espanyol ha de ser conscient que estem en temps de descompte".