L'actual president de França, Emmanuel Macron, que les enquestes el donen com el preferit per ser reelegit a la segona volta, ha augmentat el salari mínim un 2,65%. Aquesta mesura s'implementarà automàticament a partir de l'1 de maig i comportarà un augment mensual d'uns 34 euros nets al mes a tots els francesos. El ministeri de Treball ha anunciat aquesta mesura per lluitar contra la forta inflació registrada des del novembre, i que s'ha agreujat per culpa de la crisi desembocada per la guerra d'Ucraïna. Amb aquesta modificació, un treballador a temps complet passarà a cobrar 1.645,58 euros bruts al mes, que per hora implica un ascens de 10,57 a 10,85 euros.

Aquesta gran pujada anunciada per l'executiu de Macron fa que la comparació amb l'Estat espanyol sigui devastadora. Entre els dos països veïns i frontissa, Espanya i França, hi ha una diferència total d'uns 645 euros. Aquesta gran diferència és gràcies, en part, a què el poder adquisitiu dels treballadors francesos està protegit per un mecanisme de revalorització automàtic consagrat per llei, que garanteix que el salari mínim augmenti a l'hora que la inflació que afecta les llars amb els ingressos més baixos.

El poder adquisitiu és un dels assumptes centrals de la campanya presidencial francesa, en particular en aquesta segona volta. El president francès, Emmanuel Macron va prometre aquest divendres pujar a l'estiu les pensions un 4% per a compensar l'increment de la inflació, que al març es va situar en el 4,5%, i va anunciar que també es revalorarà el sou dels funcionaris. En una entrevista a l'emissora France Info en ocasió de la campanya electoral per a la segona volta de les eleccions del 24 d'abril, Macron va explicar que si guanya, a l'estiu es procedirà amb aquest increment del 4%, en lloc d'esperar a gener, com és el normal. Es tracta de compensar "una inflació que augmenta molt més que en els últims anys", encara que va posar l'accent que "a França subjectem els preus molt més que els nostres veïns" i ho va exemplificar amb el fet que la inflació és de "gairebé el 10% a Espanya".

Macron, a la segona volta

La segona volta de les eleccions presidencials franceses el pròxim 24 d'abril serà la mateixa que el 2017: un duel entre el president liberal Emmanuel Macron i la candidata de l'extrema dreta Marine Le Pen. S'ha arribat a aquest punt després d'una nit electoral d'infart, el diumenge passat dia 10 d'abril, amb un recompte que es va allargar fins ben entrada la matinada. Però les forces amb què arriben els dos presidenciables és molt diferent de la de fa cinc anys. Llavors la distància va ser de 32 punts. Avui, les enquestes l'escurcen fins als quatre: 51% contra 49%. La participació va ser més baixa que fa cinc anys, però finalment més alta que la prevista pels sondejos.

Emmanuel Macron (La República En Marxa) va guanyar amb el 27,4% dels vots, tres punts més que fa cinc anys i amb més marge del que es podia pensar en els últims dies. Tanmateix, Marine Le Pen (Reagrupament Nacional) també va créixer dos punts, fins al 24,1%. Si se sumen els vots d'Eric Zemmour (Reconquesta, 6,9%), l'extrema dreta va arribar gairebé a un terç de les paperetes. O cosa que és el mateix: un de cada tres francesos. Més que els sis candidats de l'esquerra junts.