Per primera vegada en més de quaranta anys, el Líban i Israel es veuen cara a cara en una taula de negociació directa. L’escenari és Washington, però l’ambient dista molt de ser el d’un acostament real: les expectatives són baixes i el pessimisme, alt. La reunió arriba enmig d’una guerra recent que ha deixat més de 2.000 morts al Líban i amb les ferides encara obertes, fet que condiciona qualsevol intent de diàleg.

Els interlocutors són l’ambaixador israelià als Estats Units, Yechiel Leiter, i la representant libanesa, Nada Hamadeh Moawad, tal com destaca l'agència Efe. Tot i la importància simbòlica de la trobada, el nivell polític és discret, una mostra més de la cautela —o manca d’ambició— amb què s’ha plantejat aquest primer contacte.

Dificultats abans de començar a parlar

El principal escull apareix abans fins i tot de començar: no hi ha acord ni tan sols sobre l’objectiu immediat. Beirut vol un alto el foc que permeti obrir una negociació més profunda, mentre que Israel rebutja frontalment aturar les hostilitats en aquesta fase. El president libanès, Joseph Aoun, ha advertit que sense concessions mútues no hi haurà avenços reals, però la distància entre posicions continua sent abismal.

A tot plegat s’hi suma l’oposició frontal de Hezbollah. El seu líder, Naim Qassem, ha qualificat les converses de “rendició” i ha denunciat que el govern libanès no pot negociar sense consens intern. El moviment xiïta, que manté un enfrontament actiu amb Israel, considera que qualsevol diàleg en aquestes condicions debilita el país.

Un altre dels punts més delicats és el desarmament de Hezbollah, exigència clau d’Israel. Tot i que el govern libanès ha aprovat plans en aquesta direcció, la realitat sobre el terreny és molt més complexa. El grup armat es nega a abandonar les armes al·legant que això deixaria el Líban exposat. Forçar aquest desarmament podria desencadenar un conflicte intern, un escenari que molts temen tant com la guerra amb Israel.

Per la seva banda, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, manté demandes difícils d’acceptar per Beirut. Entre elles, la creació d’una zona de seguretat al sud del Líban que arribaria fins al riu Litani. Aquesta pretensió, sumada a operacions militars en curs i plans sobre el territori fronterer, complica encara més qualsevol entesa.

Un bucle diplomàtic (i etern?)

Sense un full de ruta clara ni consensos mínims, el procés sembla encallat abans de començar. Ni tan sols la mediació nord-americana, que en el passat va aconseguir una treva temporal, sembla tenir ara prou força per desbloquejar la situació. El resultat és un bucle diplomàtic on cada part repeteix les mateixes condicions de sempre: retirada israeliana, fi dels atacs i reconstrucció per part del Líban; desarmament total de Hezbollah per part d’Israel. Un cercle tancat que es reprodueix a Washington i que, de moment, deixa la pau més lluny que mai.