La primera ministra de Nova Zelanda, la laborista Jacinda Ardern, ha anunciat que deixarà el càrrec el mes de febrer, ja que no té "l'energia" per presentar-se a la reelecció a l'octubre. Aquesta decisió d'Ardern ha agafat molts dels seus conciutadans i companys de partit per sorpresa. La política, de 42 anys, ha afirmat en una roda de premsa:  "No tinc prou energia per seguir amb la feina. És el moment".

"No ho deixo perquè sigui dur, ho deixo perquè aquesta feina comporta una gran responsabilitat, i no tinc prou energia per fer-li justícia", ha explicat l'encara primera ministra neozelandesa. Ha reconegut que ha estat el càrrec "més bonic" de la seva vida i ha subratllat: "Crec que liderar un país és el privilegi més gran que algú pot tenir, però també una de les feines més exigents". 

Ardern ha afirmat que per exercir aquesta responsabilitat cal "tenir el dipòsit ple", però ella, actualment, no es troba en aquesta situació. Per això, ha decidit fer un pas al costat. Tanmateix, s'ha acomiadat desitjant que el temps que ha ocupat el càrrec s'hagi pogut traduir en un impacte positiu. "Espero deixar els neozelandesos amb la creença que pots ser amable, però fort; empàtic, però decisiu; optimista, però centrat. Que pots ser el teu propi tipus de líder, un que sap quan és el moment de marxar", ha conclòs. 

Després d'Ardern, què?

Ardern deixa el càrrec sense un successor designat. Qui agafarà el rol ho decidiran els membres del Partit Laborista a lavotació que tenen programada per al 22 de gener. El procés d'eleccions no s'espera que es demori més enllà del 7 de febrer, data que Ardern ha marcat per a la dimissió. De moment, no hi ha cap candidatura destacada. Fins i tot el viceprimer ministre, Grant Robertson, aliat d'Ardern, ha afirmat que no busca el lideratge. Així doncs, un dels successors més lògics s'aparta del focus. 

Si no està clar quin és el futur del Partit Laborista, tampoc ho està el de la líder neozelandesa. Ardern ha assegurat que no té plans una vegada abandoni el lloc, i que aprofitarà per passar més temps amb la família mentre pensa en com continuar "ajudant Nova Zelanda".

Un mandat marcat per grans reptes

Ardern va arribar al poder el 2017, amb 37 anys, i es va convertir en la dona dirigent més jove del món. Durant el mandat, Nova Zelanda s'ha enfrontat a nombroses dificultats, tal com ha recordat ella mateixa avui, com la pandèmia de la covid-19, l'atemptat en dues mesquites a Christchurch el 2019, que va deixar 51 morts, o l'erupció del volcà White Island aquest mateix any.

En totes les crisis esmentades, l'actuació d'Ardern va ser elogiada dins i fora de les fronteres de Nova Zelanda. Amb l'atemptat de Christchurch va prohibir les armes semiautomàtiques utilitzades durant l'atac i va reformar les lleis de possessió d'armes. Durant la pandèmia, Nova Zelanda va ser un dels països en què la covid va tenir un impacte més lleu. Tot plegat va ser per l'estricta decisió del govern de tancar les fronteres, amb un alt cost polític, però amb molta eficàcia en els moments més durs de la pandèmia.