Entre els ultimàtums i els missatges incendiaris del president dels Estats Units, Donald Trump, per forçar l’Iran a acceptar un acord de pau, continuen les morts d’alts càrrecs de l’exèrcit de l’Iran. L’última víctima d’aquests atacs contra la cúpula política i militar de la República Islàmica ha estat el cap d’intel·ligència de la Guàrdia Revolucionària, Majid Jadami, tal com ha avançat el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, i ha confirmat la mateixa Guàrdia Revolucionària en un comunicat. “El destacat i respectat cap de l’Organització d’Intel·ligència de la Guàrdia Revolucionària ha arribat a l’elevat honor del martiri (la mort)”, ha informat el cos militar en un comunicat recollit per l’agència de notícies semioficial Tasnim. El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha celebrat aquest dilluns la mort de Jadami i un altre alt càrrec, en aquest cas de la Força Quds. “Un altre braç central del règim iranià ha estat retrinxat”, ha afirmat Netanyahu en un missatge difós pels seus canals oficials. 

El ministre de Defensa, Israel Katz, ja havia confirmat que Jadami havia estat abatut aquest dilluns en un atac a Teheran i l’ha identificat com un dels principals responsables de la intel·ligència de la Guàrdia Revolucionària, vinculat als atacs contra Israel i a la repressió de les protestes contra el règim a l’Iran. Netanyahu ha celebrat la seva mort i també la de Ajer Bakri, a qui ha identificat com a “comandant de la Unitat 840 a la Força Quds (la branca d’operacions externes de la Guàrdia Revolucionària” i responsable, segons ha dit, d’“atacs a jueus i israelians a tot el món”. “Actuem amb força i determinació: arribarem a qualsevol que ens vulgui fer mal: Continuarem amb tota la nostra força, en tots els fronts, fins que s’elimini l’amenaça i s’aconsegueixin tots els objectius de guerra”, conclou el missatge del primer ministre israelià. Les morts d’aquests comandants se sumen a la llarga llista de membres de la cúpula militar i política de l’Iran assassinada per atacs d’Israel des del passat 28 de febrer, quan va començar la guerra. Jadami, que ostentava el càrrec de general de divisió, va ser anomenat el responsable d’intel·ligència del cos militar iranià el juny de 2025, després de la mort del seu predecessor, Mohammad Kazemi, durant el conflicte d’aquell mes de juny entre Israel i l’Iran. 

4 morts per un míssil iranià a Haifa

D’altra banda, tampoc s’aturen els atacs iranians contra Israel i aquest dilluns els equips d’emergències israelians han rescatat els cossos sense vida de quatre persones a un edifici residencial de Haifa que va patir l’impacte d’un míssil iranià durant la tarda de diumenge. Segons els mitjans israelians, els desapareguts eren un matrimoni, el fill i la dona d’aquest, que es trobaven de visita al matrimoni en aquells moments. Segons ha informat el Magen David Adom (Estrella de David Vermella), el servei d’emergències d’Israel, “les quatre persones desaparegudes han estat rescatades (un home i una dona octogenaris, un home d’uns 40 anys i una dona d’uns 35), totes sense signes vitals. Els paramèdics de l’MDA les han declarat mortes”. Amb aquests, ja són 22 les persones mortes a Israel pels atacs tant de l’Iran com de la milícia xiïta libanesa Hezbol·là. A més, quatre dones palestines van morir a Cisjordània després de l’impacte de munició iraniana. 

Trump pressiona per l'acord

I enmig de tot això, les amenaces de Donald Trump, president dels Estats Units, contra l’Iran si no acorda la pau en el termini que ha establert, ja en diverses ocasions. En un missatge el passat diumenge, criticat per la duresa del seu to, impròpia d’un president en exercici, Trump afirmava que els iranians viurien un “infern” si no obren l’estret d’Ormuz al pas de petroli abans que acabi el pròxim dimarts. “Obriu el maleït estret, bastards bojos, o viureu a l’infern”, amenaçava, “només mireu! Lloat sigui Al·là”, concloïa. En aquest context, el mitjà estatunidenc Axios ha informat que els EUA i l’Iran estarien negociant un possible alto el foc de 45 dies amb la participació de mediadors pakistanesos, egipcis i turcs, així com amb missatges directes entre l’enviat de Trump per a la pau, Steve Witkoff, i el ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi. Les fonts coneixedores de les negociacions, però, indiquen que les possibilitats per arribar a un acord en les pròximes 48 hores són escasses, però asseguren que aquest esforç és l’única oportunitat per evitar una escalada de la guerra. Escalada que inclouria atacs massius contra infraestructura civil iraniana i represàlies contra les plantes d’energia i aigua dels països del Golf. 

Amb aquesta informació sobre la taula, l’Iran ha desmentit les converses i ha indicat que no negociarà amb els Estats Units sota els ultimàtums de Trump. “La negociació no és en absolut compatible amb ultimàtums, crims o amenaces de cometre crims de guerra”, ha dit aquest dilluns el portaveu del ministeri d’Exteriors iranià, Esmaeil Baghaei, en una roda de premsa. El diplomàtic ha afirmat que un alto el foc “significa una pausa per reagrupar-se i rearmar-se amb la fi de continuar el crim”, ha dit al ser preguntat per la possibilitat que n’hi hagi un de 45 dies. “La nostra exigència és la fi de la guerra imposada, juntament amb altres garanties que aquest cicle nefast no es repetirà”, ha sentenciat. Segons informa el mitjà estatunidenc, els mediadors de les suposades negociacions consideren que la reobertura total de l’estret d’Ormuz i una solució per a l’urani altament enriquit que té l’Iran —ja sigui mitjançant la seva extracció del país o la seva dilució— són condicions indispensables per a l’acord. L’Iran, de moment, manté que vol estendre el control de l'estret més enllà de la guerra i està preparant una llei per imposar un sistema de pagament de peatges als vaixells que vulguin travessar l'estret.