Després dels atacs dels Estats Units contra instal·lacions nuclears a l'Iran durant el cap de setmana, l’administració de Donald Trump ha intensificat la seva defensa de l’operació, assegurant que es basa en “nova informació d’intel·ligència” que confirmaria un èxit complet. Aquesta postura contradiu una avaluació filtrada de la DIA (Agència d’Intel·ligència de Defensa), la qual sostenia que el programa nuclear iranià només s’hauria retardat uns quants mesos.
Segons Trump i els seus alts càrrecs, diverses instal·lacions nuclears com les de Natanz, Fordow i Isfahan haurien estat completament destruïdes, i si l’Iran volgués reconstruir-les, trigaria anys. El director de la CIA també va donar suport a aquesta versió, citant fonts “històricament fiables”.
My statement confirming CIA intelligence which contradicts illegally sourced public reporting regarding the destruction of key Iranian nuclear facilities. pic.twitter.com/Ln3b4hfELc
— CIA Director John Ratcliffe (@CIADirector) June 25, 2025
Controvèrsia al voltant de la Casa Blanca
Tot i això, s’ha generat una forta controvèrsia al voltant de la transparència de la Casa Blanca. Hi ha informes que suggereixen que el govern podria limitar el flux de documents classificats cap al Congrés, fet que ha estat durament criticat per líders demòcrates com Chuck Schumer, que exigeixen accés complet a la informació. Reunions informatives previstes per a dimarts van ser ajornades, cosa que ha provocat encara més tensió política.
Una de les qüestions més polèmiques és el destí de les reserves d’urani enriquit. L’avaluació de la DIA indicava que aquest material s’hauria traslladat abans dels atacs, possiblement cap a altres instal·lacions secretes. El mateix Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA) va reconèixer que havia perdut “visibilitat” sobre aquest material, tot i que el director, Rafael Grossi, va insistir que això no significava que l’urani s’hagués amagat o perdut.
Per contra, la Casa Blanca ha negat rotundament aquestes afirmacions, assegurant que no hi ha proves que indiquin que l’urani s’hagués mogut abans dels bombardejos. Segons la seva versió, les instal·lacions nuclears han quedat completament enterrades sota runes. Els Estats Units van utilitzar 14 bombes antibúnquer GBU-57, de gran potència, en tres instal·lacions nuclears iranianes. Fonts israelianes i fins i tot portaveus iranians han reconegut que els danys han estat significatius.
Reprendre el diàleg amb l'Iran?
A escala diplomàtica, Trump ha afirmat que podrien reprendre’s converses amb l’Iran, però també ha restat importància a la possibilitat d’un nou acord, assegurant que el país persa està massa afectat per plantejar-se reconstruir el seu programa nuclear.
Malgrat tot, l’OIEA ha advertit que, encara que les instal·lacions estiguin destruïdes, el coneixement i la capacitat tècnica de l’Iran continuen presents, per la qual cosa insisteixen en la necessitat de col·laborar i garantir-hi l’accés dels inspectors internacionals.
Mentrestant, dins l’Iran, les autoritats han intensificat la repressió interna, amb detencions massives i execucions. Els serveis d’intel·ligència iranians han arrestat 26 persones acusades de col·laborar amb Israel. Malgrat algunes mostres de descontentament popular, no s’han produït protestes massives.