Després de 36 dies de guerra i amb l’estret d’Ormuz pràcticament tancat, la guerra a l’Orient Mitjà ja projecta un impacte sostingut sobre l’economia global. L’enclavament, clau per al trànsit energètic mundial, s’ha convertit en una peça central de la resposta de Teheran als atacs. Aquesta setmana, la Comissió de Seguretat Nacional del parlament iranià ha donat llum verda a un projecte de llei que preveu imposar peatges als vaixells que circulin per Ormuz i vetar el pas a embarcacions vinculades als Estats Units i Israel, segons ha informat l’agència Fars. Tot i que el text no concreta les tarifes, mitjans pròxims a la Guàrdia Revolucionària apunten a imports que podrien arribar als dos milions de dòlars o bé a un sistema variable en funció de la càrrega, similar al del canal de Suez.
La iniciativa, però, encara ha de superar diversos tràmits abans d’entrar en vigor, ja que necessita l’aval definitiu del parlament i, posteriorment, del Consell dels Guardians, l’òrgan encarregat de validar o vetar la legislació. Tot i això, des de mitjans pròxims al règim ja es projecten les possibles conseqüències econòmiques. Segons l’agència Tasnim, els ingressos anuals derivats dels peatges podrien arribar als 100.000 milions de dòlars, per sobre dels aproximadament 80.000 milions que genera actualment la venda de petroli per a la República Islàmica. El projecte es desplega en quatre eixos principals, que inclouen mesures de seguretat marítima, taxes vinculades a l’impacte ambiental, tarifes per serveis de practicatge —drets que paguen les embarcacions— i la creació d’un fons específic destinat al desenvolupament regional.
El portaveu de la Presidència del parlament iranià, Abbas Goudarzi, ha assegurat que “l’estret d’Ormuz s’ha convertit en un avantatge estratègic per a l’Iran en les noves condicions de seguretat i mai no tornarà a tenir l’estatus que tenia abans”. En declaracions recollides per Tasnim, també ha advertit que “la gestió d’aquesta important via fluvial està en mans de les forces armades de la República Islàmica de l’Iran” i que cap país hi podrà transitar sense el seu permís, subratllant que l’Iran defensarà aquesta posició “amb tot el seu poder militar”.
Tancat i barrat
Des de l’inici del conflicte el 28 de febrer, la República Islàmica manté restringit el pas per l’estret d’Ormuz als que considera “enemics”, mentre permet el trànsit de petroliers de països amb qui manté bones relacions, com l’Índia o Tailàndia. L’impacte sobre el trànsit marítim ha estat notable, ja que, segons dades de S&P Global Market Intelligence, en l’últim mes només uns 150 vaixells han travessat l’estret, quan abans de la guerra aquest nombre de vaixells ho feia diàriament. De fet, el 20% del petroli mundial passava per aquest punt en condicions normals. La reducció dràstica de l’activitat a Ormuz ha contribuït a l’encariment del petroli, amb el barril de Brent superant els 100 dòlars per primera vegada des del 2022.