L’Iran està reconsiderant la seva participació en una nova ronda de converses de pau amb els Estats Units a Islamabad, en un context marcat per la tensió creixent i la incertesa sobre el futur de l’alto el foc vigent. Tot i que inicialment Teheran havia descartat assistir-hi, ara un alt funcionari iranià citat per Reuters assegura que el règim està “revisant positivament” la seva presència a la trobada, en part gràcies als esforços del Pakistan per intentar alleujar el bloqueig naval nord-americà sobre el país persa. Aquest canvi de posició arriba després d’unes hores de missatges contradictoris i evidencia la fragilitat del moment diplomàtic.
De fet, a primera hora del mateix dia, el portaveu del Ministeri d’Exteriors iranià, Ismail Baghaei, havia estat contundent en afirmar que no hi havia plans per acudir a Islamabad, acusant Washington de no demostrar “un compromís seriós amb el procés diplomàtic”. Baghaei va denunciar com a “clares violacions” de l’alto el foc la confiscació recent d’un vaixell iranià, el bloqueig marítim i els retards en l’aplicació de la treva al Líban. Amb tot, fonts pakistaneses apunten que l’Iran estaria “disposat a una segona ronda”, tot i que admeten que “no s’ha pres cap decisió” definitiva.
En paral·lel, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha elevat el to i ha llançat missatges que barregen pressió i optimisme, com sempre fa. En declaracions a Fox News, ha afirmat que un acord amb l’Iran es podria signar “avui” a Islamabad, malgrat que ni tan sols està confirmat si aquestes converses es produiran. Alhora, ha advertit que, si no s’arriba a un pacte, farà “volar pels aires totes les centrals elèctriques i ponts de l’Iran”. Trump també ha anunciat l’enviament d’una delegació nord-americana a la capital pakistanesa, encapçalada, de nou, pel vicepresident J.D. Vance, amb l’objectiu de reactivar el diàleg després del fracàs de la reunió del passat 11 d’abril.
Un escenari obert i ple de riscos
Malgrat els moviments diplomàtics, la distància entre Washington i Teheran continua sent profunda. Les discrepàncies sobre el programa nuclear iranià, el control de l’estret d’Ormuz i el manteniment del bloqueig naval dificulten qualsevol entesa, mentre el temps juga en contra: l’alto el foc acordat el 8 d’abril està a punt d’expirar. En aquest context, creix el temor a una escalada militar, amb els Estats Units reforçant la seva presència a la regió i estudiant diversos escenaris d’intervenció. Tot i això, i com ja ha passat en altres moments del conflicte, no es descarta un gir inesperat d’última hora que permeti salvar la treva i reactivar la via diplomàtica.