A Groenlàndia, res és segur. Ni els vols, ni els horaris, ni tan sols el temps. I no perquè no hi hagi tecnologia o infraestructures, sinó perquè la natura continua manant amb una autoritat incontestable. D’aquesta realitat en neix una paraula que, per a molts forasters, pot ser tan desesperant com fascinant: "imaqa". Quan la sents per primera vegada i te n'expliquen el significat, fa gràcia. La trobes divertida i molt útil en el dia a dia. Aprendre paraules noves, sempre fa il·lusió. De vegades, és difícil perquè no les recordes i te les han de repetir diverses vegades. Amb "imaqa" no passa.
"Imaqa" vol dir “potser”. Però no és un potser qualsevol. No és aquell "potser" educat que es diu per no quedar malament. Ni tampoc aquell "potser" que amaga un “no” disfressat de diplomàcia. El imaqa groenlandès és una forma de vida. És més que una simple paraula. És el reconeixement explícit que el control és una il·lusió, i que no, no hi ha manera humana de saber si el vol sortirà demà, si el vaixell amb el menjar arribarà avui, o si farà sol per fer activitats a l'aire lliure.
El contrast per a qui ve de fora, sobretot de cultures on tot està planificat al mil·límetre, el xoc pot ser considerable. Brutal. Els horaris són orientatius. Els plans, una proposta. La meteorologia, una loteria. I el “potser” es converteix en una resposta vàlida —i fins i tot habitual— a preguntes que, en qualsevol altre lloc, requeririen una afirmació rotunda. Desapareixerà la boira? Imaqa. Vindrà el vaixell amb productes frescos? Imaqa. Estarà oberta la botiga? Imaqa.
Aquesta ambigüitat radical pot generar una mena d’ansietat o neguit a qualsevol persona que estigui acostumada a planificar les coses sense marges. Però també pot resultar, paradoxalment, alliberadora. Perquè davant de l’evidència que res no depèn de tu, el cos abaixa la guàrdia. Acceptar l’imaqa és, en certa manera, deixar d’intentar dominar l’impossible.
I potser per això aquesta petita paraula s’ha convertit, amb el temps, en una icona lingüística entre els qui han passat una temporada a Groenlàndia. Primer fa gràcia. És una paraula bonica, divertida i original. Quan comences a veure el significat real, és possible sentir certa frustració, especialment en veure que no tens control de res. Després, la resignació. I finalment, vist en perspectiva, arriba la fascinació. On una persona organitzada i planificadora hi veu caos, una altra hi veu realitat.
En un món cada cop més accelerat, on tot ha d’estar confirmat, previst i compartit amb dies d’antelació, la paraula imaqa es fa difícil d'acceptar. Però, de vegades, fa molta falta. No tot pot estar sota control, hi ha vegades que és impossible dominar certes coses. El temps que farà demà per planificar, saber si podràs menjar una amanida de tomàquet fresc o saber si podràs tornar a casa quan ho havies planificat. Imaqa, després de tot.
Imatge principal: Kulusuk / Unsplash