Amb l'entrada aquest divendres al Parlament dels primers pressupostos del Govern de Salvador Illa, el president de la Generalitat ha activat el mecanisme per a la seva aprovació o la seva derrota a la cambra catalana. Illa corre, si més no aparentment, un risc polític no menor, ja que ho ha fet sense el suport d'Esquerra Republicana, el soci d'investidura, del qual depenen 22 diputats, i sense els quals els comptes públics catalans no poden tirar endavant. Després d'una setmana amb les espases en alt entre socialistes i republicans i després de la negativa de Pedro Sánchez a comprometre's en públic a la cessió a Catalunya de la recaptació del 100% de l'IRPF, a la reunió amb Oriol Junqueras al palau de La Moncloa, tots dos partits continuen jugant com el gat i la rata a implementar davant l'opinió pública el seu discurs, però sense moure's en les discrepàncies de fons, que són importants.

El Govern té a favor seu la gestió del relat i el suport dels sectors econòmics i els agents socials. En primer lloc, la consellera d'Economia, Alicia Romero, presenta uns comptes clarament expansius, ja que els últims pressupostos aprovats daten del 2023. D'aquí el creixement del 22,8%, que preveuen una despesa global rècord de gairebé 50.000 milions d'euros (49.162 milions). D'aquest import, el 74,2% es destinarà a millorar l'estat del benestar, atès que són partides que corresponen a actuacions socials a departaments com habitatge, educació, sanitat, infraestructures i mobilitat. Els departaments que tenen un pressupost més alt són, en primer lloc, Salut, amb 13.840 milions d'euros i un creixement de 2.428 milions, un 21,3% més, i Educació, amb 8.356 milions, que creix un 24,5%.

S'obre ara un període de negociació subterrània entre el PSOE, el PSC i Esquerra per llimar diferències, que haurà de tenir, necessàriament, vencedors i vençuts, ja que les discrepàncies s'han exhibit amb contundència a l'arena pública

Tanmateix, metges i professors consideren insuficients els pressupostos respectius: els primers assenyalen que la despesa real sanitària el 2025 es va acostar als 16.000 milions d'euros i amb aquests comptes ni tan sols es cobreix l'activitat ordinària. La posició dels docents també és crítica, ja que està molt lluny de l'increment salarial que esperen. Són, a més, dos departaments que les últimes setmanes ja han tingut jornades de protesta, vagues i manifestacions. S'obre ara un període de negociació subterrània entre el PSOE, PSC i Esquerra per llimar diferències, que haurà de tenir, necessàriament, vencedors i vençuts, ja que les discrepàncies s'han exhibit amb contundència a l'arena pública. Aquest també és un dels interrogants del moment: per què s'han volgut exposar els desacords tan obertament?

Amb el calendari acordat, el dia 20 de març se celebrarà el debat de les esmenes a la totalitat. Aquest és el dia de la votació a la cambra i el 16 el de la presentació d'esmenes. Esquerra ha assenyalat que si no hi ha un compromís públic sobre el 100% de l'IRPF presentarà una esmena a la totalitat i, fins ara, no se n'ha desdit. És més, des del partit republicà assenyalen que els negociadors socialistes són maldestres, poc intel·ligents i van tard i que estan equivocats si pensen que seran ells els pagafantes. Junqueras, diuen, no està disposat a empassar-se aquest gripau. El Govern està, tanmateix, força més tranquil, convençut que entre la pressió dels sectors empresarials i la por d'un avançament electoral —avui Junqueras no podria ser candidat— els farà reflexionar i rectificar. ¿Molt soroll per no res? Ho anirem descobrint els pròxims dies, ja que encara falta molt perquè aquella frase de Junqueras a la ràdio —"hem suportat quatre anys de presó, com no suportarem quatre setmanes de pressió"— estigui al punt més àlgid.