Quan un pensa en Groenlàndia, és possible que el primer que li passi pel cap no sigui precisament un camp de futbol. Segurament la tendència serà imaginar-se icebergs, neu o cases de colors. El cas, però, és que a Groenlàndia hi ha camps de futbol i als nens els encanta jugar-hi. De fet, és difícil estar en un camp de futbol —o simplement creuar-te amb un nen amb una pilota— i que no et faci la pregunta universal: qui és millor, Messi o Cristiano? Però si respons que ets de Barcelona o que coneixes Lamine Yamal, la reacció és immediata: comencen a cantar a ple pulmó Y qué fue, de Don Miguelo, imitant els balls del futbolista català.
Groenlàndia és remota, gelada i aïllada, sí. Però no viu d’esquena al futbol. De fet, hi vibra intensament. Aquesta setmana, a Nuuk, la capital, s’ha disputat el 54è Campionat de Futbol de Groenlàndia, que comprimeix en només una setmana el que a qualsevol altra part del món seria una temporada sencera. Només hi ha temps per a vuit equips i vint partits. Les condicions climàtiques i la distància extrema entre ciutats fan que el futbol a l’illa sigui una cursa a contrarellotge. Però això no frena l’entusiasme. Quan el gel es fon i el sol no es pon —en ple estiu àrtic—, milers de persones surten a córrer rere una pilota en camps artificials repartits per la roca més gran del planeta. Entre els 5 i 10 graus d’agost i la llum contínua, Groenlàndia es transforma. I fora de Nuuk, també hi ha futbol. Els camps de gespa artificial s'omplen i hi juguen durant hores, sense parar. El temps també és relatiu.
Un 10% de la població juga a futbol
Hi ha 5.500 jugadors registrats a l’illa, gairebé el 10% de la població total. Però tot i aquesta passió, Groenlàndia no pot competir oficialment. La seva petició d’entrada a la CONCACAF, la confederació americana, va ser rebutjada fa unes setmanes. I com que tampoc pot accedir a la UEFA (no és un estat reconegut per l’ONU), les seves esperances d’entrar a la FIFA continuen encallades.
Mentrestant, la selecció nacional només pot jugar amistosos no oficials. El darrer va ser una derrota per 5-0 contra el Turkmenistan, a Turquia. Tot i això, no perden l’esperança. Aquest any volen jugar contra Tuvalu, al Pacífic, per alertar sobre el canvi climàtic, i tenen previstos amistosos amb Àustria i Eslovènia a la tardor.
La qüestió no és només política, sinó econòmica. Viatjar a Groenlàndia no és barat, i tampoc és fàcil. Quan hi vas, ja et diuen que t'has de preparar per –potser– quedar-te atrapat en un lloc remot durant 5 dies. La boira, el vent i fenòmens meteorològics diversos compliquen els desplaçaments. Ara bé, també hi ha una mancança d'infraestructures necessàries: ni estadi nacional, ni capacitat per a 40.000 persones (un requisit FIFA inassolible aquí, on en viuen poc més de 56.000). Mentrestant, però, la vida futbolística no s’atura. B-67 Nuuk, el club més popular, buscarà revalidar el títol aconseguit l’any passat.