Quan es compleix aquest dissabte un mes de l’inici de la guerra a l’Orient Mitjà, el conflicte, lluny d'estar a prop d’acabar-se, ha sumat avui un nou enemic pel bàndol dels Estats Units i Israel. Es tracta dels houthis del Iemen, que ha anunciat la seva incorporació a la guerra de l’Iran amb el llançament del seu primer míssil contra el territori hebreu des de l’inici del conflicte. Les milícies del Iemen han llançat un atac amb míssils balístics contra el sud d’Israel dissabte al matí, fet que ha activat les sirenes a Beer Sheva i als seus voltants. Després de la primera ofensiva del grup alineat amb l’Iran, els houthis han reivindicat l’autoria de l’atac i han afirmat que havien colpejat “objectius militars israelians sensibles” amb una “allau de míssils balístics”. Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han informat que un dels míssils llançats des del Iemen ha estat interceptat amb èxit pels sistemes de defensa aèria.
Fins ara, els houthis s’havien mantingut al marge del conflicte, malgrat la seva capacitat militar i la seva posició geogràfica amb vistes al Mar Roig, però aquest dijous el seu líder, Abdul Malik al Huti, havia amenaçat d'entrar en la guerra a l’Orient Mitjà en el cas que fos necessari “intervenir enfront de l’enemic sionista i estatunidenc”. En aquest sentit, al Huti, en declaracions recollides per l’agència Saba, controlada pels mateixos rebels iemenites, va declarar que “no dubtarem i complirem amb el nostre deure islàmic de la jihad, seguint el camí de Déu”. Els houthis són un moviment polític i armat xiïta zaidita del Iemen que s’oposa al govern sunnita del seu país, a l’Aràbia Saudita, i a Israel. Porten el nom de Hussein al-Houthi, el seu primer líder, que va ser un clergue mort en combat el 2004 mentre lluitava contra l’expresident Ali Abdullah Saleh. Des del 2014 controlen Sanà, la capital, i des del 2016 dominen el nord-oest del Iemen, aproximadament un 30% del territori i la major part de la població. Des del desembre de 2023, en suport a Hamàs a Gaza, els houthis han dut a terme nombrosos atacs amb míssils i drons contra vaixells occidentals al mar Roig, fet que, en cas de repetir-se ara, tornarà a posar en risc el trànsit marítim internacional i amenaça d’estendre el conflicte a tota la regió.
La seva entrada en la guerra implica estendre significativament el conflicte en l’Orient Mitjà contra els Estats Units i Israel, sumant-se a l’anomenat ‘eix de la resistència’ que formen l’Iran i els seus aliats xiïtes del Líban i l’Iraq, Hezbol·là i les Forces de Mobilització Popular (FMP també conegudes com a Hashd al Shaab), respectivament. La intervenció dels houthis implica més pressió simultània pels Estats Units i Israel, en un moment en què, precisament el cap de l’Estat Major israelià, Eyal Zamir, ha advertit que els molts fronts oberts a Gaza, el Líban, Síria i el conflicte amb l’Iran estan tensionant l’exèrcit i pot derivar en una situació de col·lapse intern. Els houthis obren ara un nou front addicional des del Iemen, atacant Israel amb míssils i drons com ja van fer en la guerra de Gaza. Poden tancar o atacar greument l’estret de Bab el-Màndeb, estrangulant una ruta crítica pel comerç mundial i el fluix del petroli. La seva incorporació a la guerra significa també que poden tornar a atacar bucs nord-americans en el Mar Roig, com ja van fer ara fa un any, si Washington utilitza aquesta zona per operacions militar contra l’Iran. A més, podria arrossegar a més països al conflicte, inclosa l’Aràbia Saudita, i provocar una resposta massiva dels Estats Units contra el Iemen.