L’exèrcit d’Israel afronta una crisi creixent de personal en un moment de màxima tensió militar, amb fronts oberts a Gaza, el Líban, Síria i el conflicte amb l’Iran. El cap de l’Estat Major, Eyal Zamir, ha advertit el govern que la situació pot derivar en un col·lapse intern si no s’actua amb urgència. “A aquest pas i si no hi ha solució, les Forces Armades col·lapsaran des de dins. Davant vostre, aquí, aixeco 10 banderes vermelles. El Tsáhal necessita ara una llei de reclutament, una llei de reservistes i una llei d’ampliació del servei obligatori”, va alertar Zamir en una reunió del gabinet de seguretat.
El model tradicional de l’exèrcit israelià, basat en tecnologia avançada, intel·ligència i una forta dependència de reservistes, ha quedat tensionat després dels atacs del 7 d’octubre del 2023 i l’escalada militar posterior. Des de llavors, milers de reservistes han estat mobilitzats repetidament, amb un impacte creixent en la seva vida personal i laboral. Actualment, prop de 127.000 reservistes es troben en servei, però el desgast és evident. El portaveu militar Effie Defrin ha reconegut que falten “uns 15.000 soldats, dels quals entre 7.000 i 8.000 combatents”.
Molts fronts oberts
Aquesta manca de personal coincideix amb una ampliació de les missions militars. L’exèrcit controla més de la meitat de la Franja de Gaza, manté presència a Cisjordània i ha desplegat forces al sud del Líban, on participa en operacions terrestres. “Al front libanès, la zona defensiva avançada que estem creant requereix forces addicionals”, va assenyalar Defrin. La pressió també creix a Cisjordània, on l’augment de la violència i l’expansió d’assentaments obliga a reforçar la presència militar. Segons el general Avi Bluth, “aquesta és la seva política, però requereix seguretat i un paquet complet de protecció, perquè la realitat sobre el terreny ha canviat completament, i això exigeix personal”.
Davant aquesta situació, Zamir reclama mesures immediates, com ampliar el servei obligatori fins als 36 mesos i incrementar el reclutament, especialment entre la població ultraortodoxa, tradicionalment exempta. Per altra banda, el líder de l’oposició, Yair Lapid, ha advertit d’“un nou desastre en seguretat” i ha criticat la gestió del govern: “una guerra en múltiples fronts sense estratègia, sense recursos suficients i amb massa pocs soldats”. També ha alertat que “no podran dir que no ho sabien”. A més, l’ex primer ministre Naftali Bennett ha assegurat que “a les FDI els hi falten 20.000 soldats” i ha defensat que la incorporació parcial de joves ultraortodoxos podria alleujar la situació.
Amb una població de només 10 milions d’habitants i sectors importants exempts del servei militar, Israel afronta ara un repte estructural que posa en qüestió la seva capacitat operativa en un context de guerra prolongada i múltiples fronts oberts.