El paper del Canadà en l’escenari internacional està evolucionant ràpidament, i el seu acostament a Europa n’és una de les mostres més clares. La participació del primer ministre Mark Carney en una cimera de la Comunitat Política Europea a Yerevan simbolitza aquest gir estratègic en un moment de creixent distanciament amb els Estats Units.

Tot i que la idea que el Canadà pugui arribar a formar part de la Unió Europea continua sent, oficialment, improbable, el debat ha deixat de ser marginal. Segons diverses enquestes, una part significativa de la població canadenca veu amb bons ulls més integració amb Europa, especialment en l’àmbit econòmic. Aquest interès també té ressò dins de la UE, on diversos països es mostren oberts a reforçar els vincles amb Ottawa.

Un context geopolític clau

El context geopolític és clau per entendre aquest moviment. Les tensions amb Donald Trump han empès el govern canadenc a diversificar aliances. Les declaracions del president nord-americà sobre una hipotètica annexió del Canadà com a “51è estat” van generar rebuig intern i van contribuir a reforçar una agenda exterior més autònoma.

En aquest escenari, Europa apareix com un soci natural. El Canadà comparteix amb la UE valors democràtics, una economia avançada i una visió multilateral de les relacions internacionals. Carney ha defensat sovint la necessitat que les anomenades “potències mitjanes” cooperin més estretament per contrarestar les dinàmiques de poder de grans actors globals.

Durant la seva estada a Armènia, el primer ministre canadenc va mantenir contactes amb diversos líders europeus, entre ells Pedro Sánchez i Giorgia Meloni. Aquestes trobades reforcen una relació que ja s’ha intensificat en els darrers anys, tant en l’àmbit econòmic com en el de la seguretat.

Una cooperació en augment

Les dades avalen aquesta tendència. La Unió Europea és actualment un dels principals socis comercials del Canadà, amb un volum d’intercanvis que ha crescut de manera notable en l’última dècada. A més, les inversions creuades entre ambdues parts continuen augmentant, consolidant una relació econòmica cada cop més ferma.

En l’àmbit de la seguretat, la cooperació també s’ha ampliat. El Canadà participa en iniciatives europees i manté una coordinació estreta amb els seus aliats atlàntics, tot i que continua depenent en gran manera del paraigua defensiu nord-americà. Aquesta realitat limita, a curt termini, qualsevol canvi radical en la seva orientació estratègica.

És possible una adhesió?

Pel que fa a una eventual adhesió a la UE, els obstacles són importants. Els tractats europeus estableixen que només els estats europeus poden sol·licitar l’ingrés, fet que obligaria a reformes legals complexes. Per això, alguns analistes apunten a models intermedis, semblants als de països com Noruega o Suïssa, que permetrien una integració econòmica profunda sense una adhesió formal.

Amb tot, el moviment del Canadà cap a Europa respon sobretot a una lògica pragmàtica: reforçar la seva posició en un món cada cop més fragmentat. En un context de rivalitats creixents i incertesa global, Ottawa busca ampliar el seu marge de maniobra i reduir la seva dependència d’un únic aliat.

Així, més enllà de si algun dia es planteja seriosament l’entrada a la UE, el que ja és evident és que la relació entre el Canadà i Europa està entrant en una nova fase, marcada per interessos compartits i per la necessitat d’adaptar-se a un ordre internacional en transformació.