La televisió pública d'Hongria ha interromput aquest dimarts les emissions dels seus informatius en una decisió sense precedents que el nou govern presenta com el primer pas per reformar els mitjans públics i recuperar-ne la independència. La mesura arriba només uns mesos després de l'arribada al poder del primer ministre Péter Magyar, que va derrotar Viktor Orbán a les eleccions de l'abril i va prometre posar fi al que considera anys de propaganda institucional.
La cadena M1, principal canal informatiu de la televisió estatal, va substituir temporalment la programació habitual per una pantalla negra amb un missatge adreçat als espectadors: "Els mitjans públics no poden mentir. Demanem disculpes per haver-ho fet durant molts anys". Tot seguit, el canal anunciava que els serveis informatius quedaven suspesos mentre es duu a terme una profunda reorganització destinada a convertir els mitjans públics en una estructura "independent i creïble".
Paral·lelament, diversos mitjans hongaresos van informar que alguns editors de la televisió i de la ràdio públiques havien estat destituïts. Aquesta informació, però, no ha estat confirmada oficialment.
El primer ministre, Péter Magyar, va celebrar la decisió amb un missatge publicat a les xarxes socials. "És un dia històric perquè la propaganda ha deixat d'emetre's als mitjans públics", va afirmar. També va assegurar que la ràdio pública Kossuth havia interromput igualment els seus espais informatius.
Reforma dels mitjans públics
La reforma dels mitjans públics figurava entre els principals compromisos electorals de Magyar. Després de la seva victòria, el nou executiu va anunciar una revisió «integral i immediata» del funcionament de la radiotelevisió pública i del seu sistema de finançament amb l'objectiu de construir, segons les seves paraules, "un servei informatiu realment equilibrat i objectiu".
El canvi arriba després de setze anys de governs liderats per Viktor Orbán i el partit nacionalista Fidesz. Durant aquest període, diverses organitzacions internacionals i entitats de defensa de la llibertat de premsa van denunciar un progressiu control polític dels mitjans públics, així com reformes legislatives que, segons aquestes veus, van afavorir la concentració mediàtica en mans d'empresaris afins al govern.
Aquest deteriorament també es reflecteix en els indicadors internacionals. Segons la classificació de Reporters Sense Fronteres, Hongria ha passat del lloc 23 l'any 2010 al 74 el 2026 en l'índex mundial de llibertat de premsa, una davallada que ha alimentat les crítiques sobre la situació del pluralisme informatiu al país.
L'anterior govern sempre va rebutjar aquestes acusacions. L'executiu d'Orbán sostenia que no exercia cap pressió sobre els mitjans de comunicació i defensava que la legislació hongaresa complia els estàndards de la Unió Europea en matèria de llibertat de premsa.
Malgrat les intencions del nou govern, diversos analistes adverteixen que reconstruir uns mitjans públics percebuts com a independents serà una tasca complexa. Després d'anys de canvis estructurals i de controvèrsia sobre la seva autonomia editorial, el principal repte serà recuperar la confiança dels ciutadans i garantir un model informatiu allunyat de les ingerències polítiques.