Rússia ja no té tropes a l'Alt Karabakh. El passat 18 d'abril, els soldats que estaven destinats a la zona per assegurar la pau des del final de la guerra el 2020, han abandonat la zona. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va informar sobre la retirada de les tropes, malgrat que no en va donar més detalls. Per altra banda, el cap de Política Exterior de l'Administració presidencial de l'Azerbaidjan, Hikmet Hajiyev, va confirmar la retirada. Concretament, Hajiyev no va dir per què es retiraven les forces, però la seva presència semblava supèrflua després que l'Azerbaidjan recuperés el control total de la regió l'any passat. Les tasques dels soldats russos incloïen garantir el lliure pas per l'única carretera que connecta l'Alt Karabakh amb Armènia.
Ara, Stepanakert s'ha convertit en una ciutat fantasma. Durant trenta anys ha estat la capital de l'Alt Karabakh, però l'Alt Karabakh va deixar d'existir l'1 de gener. L'últim president de la regió, Samvel Xakhramanian, així ho va decretar en un comunicat a finals de setembre de l'any passat. La majoria dels habitants de l'autoproclamada república de l'Alt Karabakh vivien a la ciutat. Aproximadament unes 100.000 persones. Gairebé tots van fugir a Armènia després de l'ofensiva llampec de l'Azerbaidjan. Durant l'exili van fer front a una explosió de gas, unes cues impossibles i embussos de trànsit que van durar dies. Ilham Aliyev, el president de l'Azerbaidjan, va pronunciar dies després un discurs de victòria i va burlar-se dels exdirigents. Per a l'Azerbaidjan, Stepanakert és coneguda com a Khankendi, i el president va hissar la bandera quan va confirmar que Stepanakert passava a ser Khankendi de nou.
Armènia mira cap a Occident
En aquest context, després que els soldats russos que havien de garantir el pas del corredor no fessin res quan els soldats de l'Azerbaidjan van tallar el pas. Armènia ha fet el pas definitiu. El primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinyan, ha invertit esperances i esforços en aliances per defensar-se de l'Azerbaidjan, però no ha buscat aquesta ajuda a Rússia, sinó que ho ha fet a Occident. És un canvi significatiu perquè, fins ara, acostumava a tenir armes de Rússia. De fet, un 98% provenien d'allà, assenyala el The Guardian. De les exrepúbliques soviètiques, Armènia era segurament la més pro-Moscou.
Pashinyan va arribar al poder el 2018. Davant de conflictes intractables, inicialment no va buscar trencar l'associació de seguretat amb Rússia. Sense sortida al mar i amb dues de les seves quatre fronteres –amb Turquia i l'Azerbaidjan– tancades, Pashinyan difícilment podia negar-se a Moscou. Però hi ha hagut un canvi de plans. Una sèrie de derrotes traumàtiques a mans d'Azerbaidjan, més ben entrenat i més ben armat, el 2020 i el 2022, seguides de l'expulsió de més de 100.000 armenis de l'enclavament de l'Alt Karabakh el setembre del 2023, han canviat els plans. Rússia s'ha vist aclaparada per la guerra a Ucraïna, i no ha protegit Armènia. Això ha provocat que la població sentís ira i traïció. I també que les relacions entre Armènia i Rússia quedessin trencades.
Armènia està comprant ara armes a l'Índia i França, tal com destaca el The Guardian, i el 5 d'abril la UE i els Estats Units es van comprometre a proporcionar a Armènia 270 milions d'euros i 65 milions de dòlars respectivament (61 milions d'euros). Aquesta nova aliança té com a objectiu deixar enrere la dependència russa.