La generació Z està marcant un abans i un després en l’escena política i social global. Nascuts aproximadament entre el 1997 i el 2012, aquests joves han crescut en un context de crisi contínua: recessions econòmiques, desigualtats socials, canvi climàtic i una globalització que ha accentuat les diferències. Aquest bagatge ha alimentat un descontentament profund, que ha esclatat en protestes i mobilitzacions a diversos continents.
El 2025, les reivindicacions de la generació Z s'han fet visibles a països tan diversos com Nepal, Madagascar, Perú, Marroc, Indonèsia o Filipines, amb episodis més antics a Sri Lanka, Kenya i Sèrbia. Així ho recull la Nota Internacional “El món el 2026”, elaborada per l'equip investigador del CIDOB. Tot i que els detonants varien segons cada país, hi ha un denominador comú: la sensació que viuen en societats marcades per la corrupció, la injustícia i la manca de perspectives reals per a les generacions futures. Aquest malestar es manifesta en tres àmbits principals: la violència social, vinculada a la corrupció i el crim organitzat; la violència ambiental, derivada de la degradació de recursos i els efectes del canvi climàtic; i la violència institucional, reflectida en les desigualtats i vulneracions de drets.
Les crisis que podrien fer canviar el món
A Mèxic i Perú, per exemple, els joves han sortit al carrer per denunciar la impunitat del narcotràfic i la fragilitat de les institucions. En el cas del Marroc, on un de cada tres joves està aturat, les protestes han posat en relleu un model de desenvolupament que prioritza grans inversions en infraestructures davant del benestar social, reclamant reformes educatives i sanitàries que també influiran en les eleccions legislatives de l’estiu de 2026.
En alguns països, la pressió juvenil ha provocat canvis immediats. Al Nepal, la indignació davant la precarietat i el luxe ostentós de les elits polítiques va precipitar la dimissió del primer ministre i la instauració d’un govern interí amb eleccions previstes per a març de 2026. A Madagascar, les protestes van acabar amb la caiguda del govern i la presa del poder per part dels militars, en un país on la meitat de la població és jove i gran part no pot viure dignament del seu treball.
La generació Z també busca fer sentir la seva veu en les urnes. A Bangladesh i Sèrbia, alguns moviments juvenils han començat a articular alternatives polítiques, encara que no sempre amb intenció electoral directa. Al Nepal, el suport a candidats outsiders com Balendra Shah a Katmandú reflecteix la voluntat de buscar noves figures que trenquin amb els partits tradicionals. També als Estats Units, joves com Zohran Mamdani a Nova York exemplifiquen una contraofensiva política inesperada dins del sistema establert.
Viktor Orbán, sota lupa
A Europa, el 2026 pot ser un any clau. A Hongria, les eleccions parlamentàries representen un possible canvi després de quinze anys de domini d’Orbán, amb un nou partit opositor que lidera les enquestes. Mentrestant, a Turquia, Istanbul continua sent un centre de resistència contra l’autoritarisme de Recep Tayyip Erdogan, amb el suport de la joventut que ha protagonitzat protestes antigovernamentals en els darrers anys.
En definitiva, la generació Z actua com un avís global: una generació digitalitzada, hiperconnectada i conscient de les desigualtats, disposada a sortir al carrer, mobilitzar-se i, cada vegada més, influir en la política. El 2026 determinarà si aquest impuls es tradueix en canvis polítics duradors o si el descontentament continua manifestant-se principalment a través de protestes i pressió social.