Gaza abrazada en el tiempo (Nota al margen, 2026) és un llibre breu, escrit a quatre mans pels joves autors palestins Tareq AlSourani i Yara Nasser, que converteix la memòria en un espai de resistència. Publicat com un projecte editorial solidari, el volum recull dues veus que observen la mateixa realitat des de punts oposats: l’exili i la permanència en un territori marcat per la destrucció.

L’obra s’articula com una successió de fragments que combinen prosa, records, reflexions i passatges poètics. No hi ha una narrativa convencional, sinó una estructura discontínua que reprodueix la fragmentació de les seves experiències. Cada capítol està signat per l’autor corresponent, i en alguns casos les veus s’entrellacen, construint un diàleg implícit entre qui ha marxat i qui continua vivint sota el conflicte.

Dues veus; dues realitats

Tareq escriu des d’Egipte, després d’haver abandonat Gaza amb la seva família. La seva mirada es construeix des de la distància i la responsabilitat de preservar un lloc que ja no pot habitar. En els seus textos apareixen els mercats, els camps de conreu, els cafès i els carrers de la seva infància, convertits ara en espais de memòria. Escriure esdevé una forma de mantenir viu allò que ha estat destruït, però també una manera de donar testimoni. Yara, en canvi, escriu des de dins de Gaza. Les seves pàgines estan travessades per la convivència entre la vida quotidiana i la violència estructural. Les imatges de la infància es barregen amb la presència constant de la guerra, en un relat on la normalitat i la destrucció coexisteixen sense solució de continuïtat. Aquesta tensió dona al llibre una dimensió especialment colpidora.

Infància trencada

Un dels eixos centrals de l’obra és la idea de la infància interrompuda. Els autors recuperen records d’un temps anterior a la destrucció, no per idealitzar-lo, sinó per confrontar-lo amb el present. Ciutats imaginades, escoles sense bombardejos o carrers segurs apareixen com a contrapunt a una realitat marcada per la pèrdua. Aquesta tensió entre allò que era i allò que és travessa tot el llibre.

També destaca la reflexió sobre l’exili com a forma de continuïtat i de ruptura alhora. Per a Tareq, marxar no significa deixar enrere Gaza, sinó assumir la responsabilitat de narrar-la. Per a Yara, quedar-se implica resistir des del lloc més fràgil possible, convertint la supervivència en un acte de persistència quotidiana.

El llibre incorpora, a més, una dimensió solidària explícita. Es tracta d’una edició en què la traducció ha estat cedida i els beneficis es destinen íntegrament a l’agència de Nacions Unides per a la població refugiada de Palestina (UNRWA), reforçant la voluntat de connectar literatura i acció humanitària. Gaza abrazada en el tiempo no ofereix un relat tancat ni busca conclusions. És, sobretot, un exercici de memòria compartida que interpel·la el lector des de la fragilitat. Les seves pàgines plantegen una pregunta que ressona més enllà del llibre: com es preserva un lloc quan està sent esborrat? La resposta, si existeix, sembla estar en la mateixa escriptura.