El futbolista iranià Amir Nasr Azadani ha estat condemnat aquest dilluns a 26 anys de presó per un tribunal iranià pel suposat assassinat de tres membres de les forces de seguretat durant les protestes per l'assassinat de Mahsa Amini a mans de la política de la moral per no dur el vel segons les exigències del règim de l'Iran. El cas d'Azadani es va tornar viral i va provocar crítiques a tot el món quan associacions de futbolistes i mitjans internacionals van anunciar al desembre que havia estat condemnat a mort. Finalment, es va esclarir que el jove estava pendent de judici i ara se sap que ha evitat la condemna a mort.
🔴 L'Iran executa dues persones més per presumptes delictes comesos durant les protestes
La pressió internacional sobre el cas d'Azadani podria haver inclinat la balança del sistema judicial iranià a favor d'esquivar una condemna a mort per al futbolista. Aquesta teoria agafa pes en comparar la condemna d'Azadani amb les condemnes d'altres joves que han estat jutjats juntament amb l'esportista. Saleh Mirhashemi, Majid Kazemi Sheikh Shabani i Saeed Yaqoubi han estat sentenciats a mort per "moharebe" o "enemistat contra déu" per l'assassinat dels basijis a Isfahan i se sumen a les almenys 11 persones sentenciades fins ara a la pena màxima. Tots tres han estat a més condemnats a 10 anys de presó. Un cinquè acusat, Soheil Jahangiri, ha estat condemnat a dos anys de presó per la seva participació en els mateixos fets, i un sisè, Jaber Mirhashemi, ha estat absolt.
Protestes des de setembre
Des del 16 de setembre de 2022, l'Iran viu immers en una mobilització contra el règim ultrareligiós sense precedents. El detonant va ser l'assassinat de la jove Mahsa Amini a mans de la policia de la moral. Si bé al principi les protestes eren per denunciar la seva mort i clamar en contra de la política de l'obligatorietat del vel per les dones, les protestes seguit escalant i ara demanen la fi de la República Islàmica fundada per l'aiatol·là Ruholá Khomeini el 1979.
El govern iranià ha reprimit fortament les mobilitzacions, protagonitzades sobretot per joves i dones que demanen més llibertats al crit de "dona, vida, llibertat". Gairebé 500 persones han mort a les protestes i prop de 20.000 han estat detingudes, segons l'ONG Iran Human Rights.
Veient que la repressió més violenta no apaga les protestes, el govern ha tractat de fer alguna concessió. El passat mes de desembre, el règim va anunciar que se suprimia la policia de la moral i va obrir la porta a una reforma de la llei que obliga les dones a dur hijab. Tanmateix, aquests gestos no han estat suficients per a una població que ja no tolerar un règim teocràtic, faci més o menys concessions.