Els diputats britànics ignoren les enquestes i eviten que Escòcia recuperi els poders per decidir per si sola el seu futur. Els unionistes han bloquejat una moció parlamentària presentada pel Partit Nacional Escocès (SNP) per recuperar els poders constitucionals i poder convocar un referèndum des del seu propi parlament, a Holyrood. La Constitució no-escrita del Regne Unit és prou flexible perquè això es faci amb una votació i una majoria simple, però no hi havia gaires esperances que la proposta tirés endavant, perquè el Partit Conservador té majoria absoluta a la Cambra dels Comuns. Amb tot, el nou líder de l'SNP a Westminster, Stephen Flynn, després que el seu predecessor, Ian Blackford, fes un pas enrere per donar veu a una nova generació, tenia la intenció d'esgotar totes les vies legals per aconseguir el segon referèndum d'autodeterminació.

El nou líder de l'SNP a Westminster, Stephen Flynn

Els unionistes bloquegen la transferència de poders

El pla de l'SNP era presentar un projecte de llei d'esmena que modifiqués el tractat de devolució escocès (Scotland Act 1998) i així poder alterar les decisions que Holyrood pot prendre. És a dir, volien recuperar el poder legislatiu per convocar un referèndum d'autodeterminació sense l'aval de Londres, tal com va fixar el Tribunal Suprem en una decisió recent. El resultat de la votació, com ja era previsible, va ser de 42 diputats a favor i 265 en contra. En reacció a aquest intent per part de l'SNP, són cada cop més els independentistes que exigeixen un camí concret i real cap a la independència, encara que s'hagin esgotat les vies 'legals' per fer-ho. En aquest sentit, molts van ser crítics a les xarxes socials amb el partit, amb l'argument que ja sabien de segur que la moció fracassaria i que no valia la pena intentar exercir el dret a decidir si per fer-ho necessiten el permís dels britànics, que mai hi estarien d'acord.

Les opcions del govern escocès per aconseguir el segon referèndum

El bloqueig del Suprem al segon referèndum sense pactar obliga l'independentisme escocès a replantejar-se la millor estratègia per seguir endavant. De moment, el govern de Nicola Sturgeon aposta per convertir les pròximes eleccions generals en un referèndum de facto, mentre altres l'animen a dissoldre el parlament de Holyrood i fer unes plebiscitàries. Molts han qüestionat aquest pla, perquè consideren que, d'una manera o altra, Escòcia seguiria depenent de l'aval de Londres per autodeterminar-se. Per la seva banda, els experts en Dret Constitucional, com el professor Nick McKerrell, entrevistat per aquest diari, creuen que la 'via legal' cap a la independència es va extingir amb el veredicte del Suprem i els força a arribar a un acord amb el govern central.