El cas que s'ha tancat aquest dimecres al Tribunal Suprem del Regne Unit planteja un camí incert cap a la independència d'Escòcia. Deixant de banda els detalls del veredicte, el fet que la qüestió s'hagi portat a la justícia davant la impossibilitat de tornar a pactar amb el govern britànic revela un conflicte latent que ara podria prendre una nova forma. La reacció de la primera ministra, Nicola Sturgeon, ha estat acceptar el resultat i reafirmar-se en la voluntat de fer la independència per la via legal. Però, realment és possible convocar un referèndum després que avui el Suprem hagi tancat la porta a fer-ho sense l'aval de Londres? Per saber-ho, ElNacional.cat s'entrevista amb el doctor Nick McKerrell, professor de Dret Constitucional de la Universitat Caledoniana de Glasgow, just després de fer-se pública la resolució del cas.

Quines són les primeres sensacions entre els independentistes escocesos davant el veredicte del Suprem?

És un veredicte molt clar. Vol dir que no hi ha cap via legal viable a través del tractat de devolució d'Escòcia (1998) per celebrar un referèndum d'independència. Per tant, significa que les estratègies que s'han presentat sobre aquesta base han arribat a la seva fi. La gent d'Escòcia que doni suport a la independència haurà de pensar quina estratègia utilitzaran ara per intentar aconseguir-la, perquè no se'ls obre la via d'un referèndum elaborat pel Parlament escocès.

Creu que més persones estaran a favor de la independència després d'aquest resultat?

Potser no al principi, perquè aquesta acció legal s'ha prolongat durant molt de temps. Per tant, en alguns aspectes no ha estat xocant. No obstant això, crec que a la llarga podries tenir raó. El dubte que queda ara és com pots alçar la veu per la independència si no pots fer-la per aquesta via. Això podria fer que ara la gent es pregunti 'com ho hem de fer?'.

Constitucionalment parlant, quines són les implicacions d'aquest veredicte?

Les implicacions són bastant significatives. El que han dit els Tribunals sobre la devolució és que celebrar un referèndum d'independència no és impossible, però requereix l'acord del Govern del Regne Unit. Demostra que l'acord de devolució escocès no permet que el mateix Parlament redacti la llei per a un referèndum. Això és significatiu perquè mostra amb tota claredat els límits de la devolució. Abans d'aprovar-se, el moviment independentista estava dividit sobre si hauria de donar suport a la devolució, perquè alguns van argumentar que no seria un mecanisme capaç de dur-nos cap a la independència. Això és, en un sentit jurídic, el que s'ha confirmat avui. Principalment, planteja grans qüestions per als qui volen que la independència es faci constitucionalment, perquè com ho han d'aconseguir sense un referèndum? En aquest sentit, és una situació similar a la de Catalunya.

Nicola Sturgeon ha deixat clar que vol anar per la via legal. Què significa això per als seus plans? És possible convocar un referèndum que sigui constitucional, però sense l'aval de Londres?

Això sembla impossible ara, des del punt de vista del Dret britànic, perquè el Suprem ho ha bloquejat. S'ha parlat de coses com a "llei internacional" o la "comunitat internacional". El final de la sentència precisament tracta això i diu que el principi d'autodeterminació del Dret internacional no és aplicable a Escòcia perquè no és una nació oprimida o una colònia. Això sembla bastant provocador per a algunes persones, però la importància jurídica és que el Suprem també ha bloquejat el dret internacional. Per tant, una via legal, fins i tot amb el dret internacional, és problemàtica. L'altra opció que s'està debatent ara és convertir les eleccions generals en un referèndum de facto. També hi ha problemes per a això: si bé és 'legal' perquè hi ha eleccions i pots fer campanya a favor de qualsevol tema que vulguis, no aconseguirien que els principals partits que s'oposen a la independència ho acceptessin.

Llavors l'única opció legal que li queda al govern escocès és arribar a un acord amb el govern britànic?

Sí, com ho van fer la darrera vegada. Bàsicament, el Tribunal diu que aquesta és l'única via. Això és el què la llei permet, no deixa que sigui el mateix parlament escocès redacti la llei per a un segon referèndum.