Europa viu aquests dies una nova onada de calor excepcional. França, Espanya, el Regne Unit o Suïssa han encadenat rècords històrics de temperatura en ple mes de juny, però els científics insisteixen que el més preocupant no és només el termòmetre d'aquesta setmana. El veritable senyal d'alerta és que Europa s'està escalfant més de pressa que qualsevol altre continent del planeta.
Les dades del programa europeu Copernicus són contundents. Des de mitjans dels anys noranta, la temperatura mitjana al continent ha augmentat uns 0,56 graus centígrads per dècada, més del doble del ritme d'escalfament global. Aquest increment explica que les onades de calor siguin cada vegada més freqüents, més intenses i més llargues.
Els experts coincideixen que la principal causa continua sent la mateixa: les emissions de gasos d'efecte hivernacle derivades de l'activitat humana. Però el cas europeu té particularitats que acceleren encara més aquest procés.
Què passa amb l'Àrtic?
Una de les claus és l'Àrtic. La desaparició progressiva del gel marí deixa al descobert grans superfícies d'oceà fosc que absorbeixen molta més radiació solar que el gel blanc, que la reflectia. Aquest efecte d'amplificació accelera especialment l'escalfament del nord d'Europa i modifica els patrons atmosfèrics de tot l'hemisferi.
També hi contribueix un factor aparentment paradoxal. Les polítiques europees per reduir la contaminació han disminuït la presència d'aerosols a l'atmosfera, unes partícules que, tot i ser nocives per a la salut, també reflectien una part de la radiació solar cap a l'espai. Amb un aire més net, arriba més energia solar a la superfície terrestre. A això s'hi suma una reducció cada vegada més acusada de la coberta de neu. Menys neu significa menys superfície capaç de reflectir la llum solar i més sòl absorbint calor. És un cercle que alimenta encara més l'augment de les temperatures.
Una preocupació d'altura
Però un dels mecanismes que més preocupa els climatòlegs es troba a milers de metres d'altura. Diversos estudis apunten que el canvi climàtic està alterant el comportament del corrent en jet, el gran riu de vents que condiciona el temps a l'hemisferi nord. En determinades situacions, aquest corrent es divideix en dues branques i deixa atrapades masses d'aire molt calent sobre Europa durant dies o fins i tot setmanes. Aquest patró ja es va observar durant la devastadora onada de calor del 2003, que va provocar més de 70.000 morts, i ara sembla produir-se amb més freqüència.
Un estudi de la xarxa científica World Weather Attribution conclou que un episodi com l'actual hauria estat pràcticament impossible fa mig segle. Els investigadors estimen que avui és aproximadament cent vegades més probable registrar una onada de calor d'aquesta magnitud que l'any 2003, i atribueixen aquest augment de probabilitat de manera inequívoca a l'escalfament global provocat per l'activitat humana.
Víctimes de la calor
Les conseqüències ja són visibles. A Espanya, el sistema de monitoratge de la mortalitat ha estimat més de 200 morts associades a la calor en només quatre dies. A França, el balanç també inclou desenes de víctimes indirectes, mentre diversos països han hagut de tancar escoles, limitar serveis ferroviaris o restringir activitats a l'aire lliure. La pregunta ja no és si Europa continuarà escalfant-se. Els científics coincideixen que això passarà. La qüestió és a quina velocitat i fins a quin punt les societats seran capaces d'adaptar-s'hi. Cada nou rècord de temperatura deixa de ser una excepció per convertir-se, lentament, en la nova normalitat.