Aquest dimarts, 8 de setembre, arrenca el curs escolar 2026-2027 i més d'1,6 milions de nens i adolescents de tot Catalunya tornen a les aules. El curs passat va estar marcat per les vagues massives de docents per reclamar millores laborals i més recursos per a un sistema educatiu "en crisi" davant la baixada generalitzada de nivell i el repte de la creixent complexitat social a les aules. Tot plegat va desembocar en uns acords entre els sindicats de mestres i professors amb el Departament d'Educació al març i al maig que porten tot un plegat de novetats. Tanmateix, el primer dia hi ha convocada una nova jornada de vaga dels docents, convocada pels sindicats USTEC i CGT, que avisen que encara no s'han solucionat els problemes de fons del sistema educatiu català i volen continuar negociant. També sobrevola l'amenaça de no fer més colònies ni excursions en centenars de centres. A les portes de tornada a l'escola, entre les famílies hi ha inquietud per si el curs es desenvoluparà amb normalitat o tornarà a ser un any convuls.
El president de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC), Jordi de Carreras, admet en declaracions a aquest diari que existeix un cert neguit entre les famílies per com anirà el nou curs. De Carreras valora que aquest estiu s'ha "perdut" un temps que hauria estat bo per a avançar en la resolució del conflicte al sector i demana a totes dues parts, Departament d'Educació i sindicats de docents, que mantinguin els canals de diàleg per arribar a solucions "tan aviat com es pugui". L'objectiu, insisteix el portaveu de les famílies, és que el conflicte laboral no arribi a impactar a les aules, com ja ho va fer l'any passat. Tanmateix, l'aFFaC posa la pilota sobre la teulada de la conselleria que dirigeix Esther Niubó, de qui diuen que té "la responsabilitat" de garantir el dret a l'educació a l'alumnat i alhora resoldre el conflicte. "No pot delegar la responsabilitat en ningú més, que s'arremanguin", avisa De Carreras.
La preocupació és especialment acusada pel que fa al fet que més de 1.300 centres educatius de tot Catalunya s'hagin adherit al manifest per suspendre totes les colònies i excursions, en el marc del conflicte laboral i perquè denuncien que els hi correspon assumir una responsabilitat que no està prou pagada i reconeguda durant nombroses hores fora de la seva jornada. L'aFFaC avisa aquestes activitats "no són un extra ni accessòries", sinó que formen part dels projectes educatius i estan dissenyades pels centres pedagògicament, de manera que si es deixen de fer, s'"empobreix" l'experiència educativa dels alumnes. De Carreras alerta que, a més, pot obrir-se un factor de desigualtat entre la xarxa privada i concertada i la pública. També entre les famílies, ja que n'hi haurà que podran buscar alternatives i d'altres que no, apunta. De tota manera, la principal associació de famílies avisa que la responsabilitat recau sobre l'administració: "El Departament no pot esperar que els centres, docents i famílies vagin sostenint el sistema amb la seva bona voluntat", resol l'aFFaC, que insta a la conselleria a donar als centres tots els recursos necessaris.
Escola Mercè Rodoreda de Barcelona, el primer dia de curs 2025-2026 / ACN
Carpetes pendents en renovar els centres o atendre la diversitat
Pel que fa a les novetats d'aquest curs escolar, com ara la incorporació d'infermers a les escoles, la figura dels gestors de centre per ajudar les direccions en les tasques burocràtiques o l'augment en 500 aules d'acollida i 1.103 docents més, l'associació de famílies rebaixa l'anunci del Govern i assenyala que eren mesures ja acordades fa mesos. De Carreras avisa que "no hi ha novetats importants per resoldre el conflicte ni per abordar de manera estructural els problemes de l'educació pública". L'aFFaC sosté que més professors és sempre una bona notícia, però replica que no hi ha prou aposta per l'escola inclusiva amb la diversitat. Aquesta associació de famílies reclama que el camí no ha de ser a través de més places per a l'educació especial, sinó apostar per la codocència, "que garanteix l'atenció de l'alumnat sense haver d'excloure".
Al fil, l'aFFaC també avisa que la dotació de 100 milions d'euros per instal·lar sistemes de climatització de fred i calor als centres "no sembla suficient" per tenir uns espais "dignes i completament adaptats". Així mateix, avisen que els ventiladors no són l'eina adequada. "Cal estrènyer l'accelerador amb això, amb un pla molt específic arreu del territori. L'evidència se'ns tirarà a sobre", apunta De Carreras. Entre les carpetes pendents, les famílies també situen la gratuïtat total de l'escola pública, "eliminant quotes i copagaments" i amb un menjador escolar "universal i gratuït". "El val escolar és una mesura per alleugerir, però podria anar aquests diners a les despeses dels centres públics i aquestes quotes no serien tan necessàries com sembla ara", argumenta l'aFFaC.
Un altre debat que surt cada any és l'avançament del curs escolar, una qüestió espinosa amb els docents —que volen marge per preparar el curs— pel qual el Govern ha de fer equilibris. Començar el curs a principi de setembre o després de la Diada? La conselleria d'Esther Niubó va fixar el 8 de setembre pels pròxims tres cursos. De Carreras apunta que l'estiu és "potser massa llarg" pels infants més vulnerables i en situacions socioeconòmiques complexes, i l'escola és "un espai segur d'aprenentatge i enriquiment" per als qui a l'estiu no tenen les mateixes oportunitats. És per aquest motiu que l'aFFaC defensa avançar l'inici de curs, però avisen que ha de ser "en condicions i amb garanties de començar-lo de veritat".
Les famílies demanen participació efectiva: "A la pràctica, s'escolta molt, però no s'assoleixen compromisos comprovables"
Finalment, les famílies d'alumnes en edat escolar demanen la paraula per tenir una participació més gran en els debats al voltant de l'educació. De Carreras avisa que hi ha problemes estructurals "que no s'aborden els seus orígens i ens afecta a tota la comunitat educativa", i per això demanen al Govern i la resta d'actors "obrir una nova etapa" amb "compromisos a llarg termini, comprovables i exigibles". En aquest sentit, les famílies lamenten que sovint es fan polítiques de manera reactiva a conflictes ja oberts, quan els problemes ja han arribat a impactar a les aules.
De Carrras avisa que els espais de diàleg actuals del Departament amb les famílies no tenen prou "impacte" i "no acaben de funcionar". "A la pràctica, s'escolta molt, però no s'assoleixen compromisos comprovables", apunta el president de la plataforma, que afegeix que, si bé els conflictes laborals s'han de resoldre en negociacions sindicals, amb problemes del conjunt de la comunitat educativa les famílies voldrien tenir també una participació "efectiva". De Carreras també avisa que els espais de diàleg es comparteixen amb l'escola concertada i sovint "no funciona" abordar els reptes perquè les problemàtiques seves són "diferents". "No tenim el nostre espai quan hi ha problemes estructurals públics", lamenta l'aFFaC.