La Vila Olímpica de Barcelona és un dels llegats històrics dels Jocs del 1992, quan esportistes de tot el món es van citar a la capital de Catalunya. Passada la competició esportiva, aquell barri es va obrir a la ciutat, amb nous habitatges, el Port Olímpic, platges recuperades i zones verdes, entre les quals, el Parc dels Voluntaris, un espai públic que combina zones enjardinades, pistes de sorra, espais de jocs infantils, porxos, taules de ping-pong i fins i tot la plaça del Cobi, un espai amb un petit estany amb l'únic monument a la mascota olímpica de la ciutat, que en els seus millors moments fins i tot havia tingut un restaurant.
Ara bé, el restaurant fa temps que va tancar i tot l'entorn de zones verdes s'ha anat deteriorant amb el temps, un estat de degradació que ara viu el seu pitjor moment, amb el sorgiment de diversos assentaments irregulars on desenes de persones sense llar viuen en tendes de campanya, una situació que ja ha estat denunciada en diverses ocasions. De fet, aquest mateix estiu, un acte del Partit Popular per denunciar l'existència d'aquests assentaments va ser interromput per un dels residents en aquests assentaments que també s'allarguen fins a la plaça dels Campions, tot en el mateix entorn de la vila Olímpica per sobre de la ronda Litoral.
En aquest context, el Parc dels Voluntaris i, de fet, tota aquesta zona que representa el llegat olímpic, s'ha convertit, paradoxalment, en un lloc on practicar esport ha deixat de ser una qüestió saludable i recreativa per esdevenir una activitat de risc potencialment perillosa. Dit d'una altra manera, córrer per les àmplies avingudes de sorra que conformen aquest espai és cada cop més a prop de convertir-se en un esport de risc. Així ho denuncien grups d'esportistes que han triat aquesta zona, còmoda i plana, per practicar esports com ara l'atletisme. Pels corredors o runners, fins ara el Parc dels Voluntaris era un bon espai per preparar curses, però ara lamenten que la situació ha empitjorat i ja no se senten segurs.
El Xavier i la Mònica formen part d'un d'aquests grups que se citen diverses vegades a la setmana per entrenar. En concret, ho fan els vespres de dimarts i dijous i dissabtes al matí, i denuncien a ElNacional.cat que com més va més problemes es troben per practicar esport. "Som entre 30 i 40 persones que ens trobem, som amics, i ens trobem aquí per entrenar, per córrer", assenyala el Xavier, per afegir que "el Parc dels Voluntaris és una zona que ens permet fer un recorregut proper que ens dona prou espai per poder entrenar a gust". Per la seva banda, la Mònica assenyala que "era un bon lloc fins ara".
No ens han fet fora, però com és tan violent, el que fem és anar amunt i avall per no passar per la part del darrere, que és on estan totes les tendes"
"Des de fa uns sis mesos van començar a venir indigents, gent que s'emborratxava, tiraven vidres, horrorós, moltes rates, moltes rates, cada vegada que ho diem a l'Ajuntament sí, sí, sí, sí, i torna a ser el mateix l'endemà", apunta la Mònica, mentre que el Xavier apunta que en aquesta zona hi ha hagut "problemes de tota mena". "Si hi ha obres ho entenem, però hem tingut problemes de brutícia, amb moltes rates, sobretot a l'hivern, i últimament tenim un tercer problema, que és una mica més complicat, és tota la gent que ve a viure aquí, que ve a acampar aquí".
Problemes de salubritat, higiene i seguretat
L'existència dels assentaments irregulars ha suposat per a tots els usuaris de la zona, no només per als esportistes, un augment de la conflictivitat i els problemes de convivència, especialment a causa de l'augment de les tendes: "Inicialment, eren dues o tres tendes, que convius amb ells i no passa res, però ha anat incrementant-se d'una manera escandalosa". De fet, en un petit recorregut es poden per comptar-ne desenes. Sense voler entrar en les causes que comporten l'existència dels assentaments, els esportistes assenyalen que la seva presència comporta "problemes de salubritat i d'higiene", principalment per les males olors i també algun conat de foc, però també denuncien que algunes vegades els esportistes, especialment les dones, han estat increpades, i això "crea un petit problema de seguretat", apunta el Xavier.
La Mònica va viure una experiència d'aquestes. Segons recorda aquesta runner, un dissabte que va arribar més d'hora a l'entrenament "em vaig sentir molt violenta quan van començar a ficar-se amb mi, jo anava corrent, vaig escapar una mica i ho vaig passar molt malament". La situació, a més, pot empitjorar de cara a l'hivern, quan ja és de nit a primera hora de la tarda: "La foscor sempre envalenteix alguns i acovardeix a uns altres, això no ho podem evitar", apunta el Xavier, que afegeix que "a la nit, no sabrem què passarà". Preventivament, aquest grup d'esportistes ha hagut de modificar els seus recorreguts: "Hem hagut de prendre la decisió de no passar per determinats llocs".
Queixes sense resposta
Els mateixos corredors asseguren que ja han elevat les seves queixes a l'Ajuntament de Barcelona per la via d'una instància referint tota aquesta problemàtica, a més de queixar-se sobre el terreny quan veuen patrulles de la Guàrdia Urbana, tot i que, segons els runners, els policies locals "s'ho miren i tornen a marxar". Per al Xavier i la Mònica, la solució d'aquest problema dels assentaments de gent sense llar no està a les seves mans, ja que han de ser els poders públics els que resolguin els problemes d'aquests poblats, però apunten que "l'Ajuntament no té un pla per això".
El que sí que lamenten és que, almenys de moment, no hagin tingut cap resposta des de l'Ajuntament, tot i que fonts municipals, contactades per ElNacional.cat, han apuntat que al Districte de Sant Martí, al qual pertany la Vila Olímpica, "no els hi consta cap queixa o incident en aquest sentit". A l'espera d'aquesta resposta per als seus problemes i també d'una solució integral, els esportistes s'han hagut de resignar a modificar els seus recorreguts: "No ens han fet fora, però com és tan violent, el que fem és anar amunt i avall per no passar per la part del darrere, que és on estan totes les tendes". A més aquests runners ja pensen en una alternativa si la situació no millora: "Tenim un pla B, anirem a la Ciutadella, perquè allà ens sentim més segurs". Paradoxalment, córrer en un espai que va néixer amb motivació olímpica s'ha convertit en un esport de risc.