Hi ha viatges que serveixen per descobrir paisatges i n’hi ha d’altres que obliguen el viatger a revisar-se a si mateix. Kabluna, el relat de Gontran de Poncins que ara recupera l’editorial Capitán Swing (2026), pertany clarament a la segona categoria. Més que una simple aventura al nord del cercle polar àrtic, és la història d’un home europeu que arriba a un món que no entén i que, a poc a poc, descobreix que potser el problema no era aquell món, sinó la seva pròpia manera de mirar-lo.
Entre 1938 i 1939, Poncins va passar quinze mesos convivint amb una comunitat inuit netsilik a l’illa del Rei Guillem, en un territori extrem on les temperatures podien baixar habitualment fins als cinquanta graus sota zero. El viatge el va portar molt lluny no només geogràficament, sinó també mentalment. Ell mateix descriu el xoc d’abandonar la civilització europea i entrar en una realitat regida per unes normes completament diferents.
Qui són i on viuen els inuits?
Els inuit, però, no són una única realitat cultural ni un poble homogeni. Les seves comunitats s’estenen avui per diferents regions de l’Àrtic, des de Groenlàndia fins al Canadà, Alaska i també algunes zones de Rússia. Amb històries, llengües i experiències pròpies, comparteixen vincles culturals profunds, però també grans diferències segons el territori i la relació que han tingut amb els estats que els han envoltat.
Al principi, el relat de Poncins està marcat per la incomprensió. Les formes de vida dels inuit li semblen estranyes: la relació amb els aliments, amb el temps, amb els objectes personals o amb la comunitat trenquen totes les expectatives d’un home format en la societat europea de principis del segle XX. Però el valor del llibre apareix precisament en aquesta evolució. El kabluna —el terme amb què els inuit identificaven l’home blanc o l’estranger europeu— deixa de ser només un observador extern i acaba convertint-se en algú disposat a aprendre.
Aquesta transformació és el cor del llibre. Poncins no arriba com un antropòleg neutral —i aquest és un dels punts que avui cal llegir amb esperit crític—, sinó com un home del seu temps, carregat de prejudicis i d’una mirada colonial pròpia de l’època. Però la seva honestedat en mostrar el seu desconcert és també el que fa que el relat continuï tenint interès gairebé un segle després.
La lectura actual de Kabluna té una dificultat afegida: sabem més sobre els efectes que han tingut les mirades occidentals sobre els pobles indígenes. Per això el llibre pot llegir-se de dues maneres alhora. Com una gran aventura d’exploració i com el testimoni d’una època en què Europa encara mirava altres cultures des d’una posició de superioritat.
Un món a punt de desaparèixer
Més enllà del seu valor històric o etnogràfic, Kabluna destaca també com el retrat d'un món que estava a punt de desaparèixer. Quan Poncins arriba a l'Àrtic, la major part de les comunitats que visita encara viuen al marge de moltes de les transformacions que marcarien la segona meitat del segle XX. Les motoneus, les comunicacions modernes, el televisor o la globalització encara no han alterat profundament una forma de vida adaptada durant generacions a un dels entorns més extrems del planeta.
Aquesta és una de les raons que expliquen per què el llibre va esdevenir un èxit després de la seva publicació original el 1941. Tal com han assenyalat diversos crítics al llarg dels anys, l'obra funciona alhora com un relat d'aventures, un llibre de viatges i el testimoni d'un món que començava a canviar de manera irreversible. Les seves pàgines transporten el lector a una època en què bona part de l'Àrtic continuava sent un territori desconegut per a la majoria d'occidentals.
La nova edició de Capitán Swing permet recuperar aquest clàssic des d'una mirada contemporània. No per trobar-hi respostes definitives sobre els inuit, sinó perquè recorda una idea que continua sent vigent: comprendre una cultura exigeix temps, convivència i la capacitat d'acceptar que la realitat acostuma a ser molt més complexa del que sembla a primera vista.
Potser per això Kabluna continua sent una lectura tan suggeridora. Sota l'aparença d'una expedició al gel, el llibre amaga una reflexió molt més universal sobre la trobada entre mons diferents i sobre la dificultat —encara avui— d'entendre allò que ens és aliè.