Els Estats Units i l’Iran es mouen en una fràgil cursa contra rellotge per preservar l’alto el foc vigent, amb una possible reunió decisiva a Islamabad que podria marcar el rumb immediat del conflicte. El vicepresident nord-americà, JD Vance, es prepara per encapçalar una delegació diplomàtica cap al Pakistan si Teheran confirma la seva participació en una nova ronda de converses.
Tot i el clima de desconfiança mútua, ambdós governs han deixat entreveure una voluntat, si més no tàctica, d’evitar una nova escalada militar. El president iranià, Masoud Pezeshkian, ha advertit que persisteix una “profunda desconfiança històrica” cap als Estats Units, però fonts properes al govern indiquen que Teheran estudia “positivament” assistir a les negociacions.
Aquest equilibri delicat reflecteix la tensió entre la retòrica dura i la necessitat d’obrir vies diplomàtiques. Washington insisteix que l’Iran no pot desenvolupar armes nuclears, mentre que Teheran reclama garanties de seguretat i el final de les pressions econòmiques i militars, inclòs el bloqueig a l’estret d’Ormuz.
El calendari és ajustat. El president Donald Trump ha fixat el final de l’alto el foc per dimecres al vespre, tot i haver concedit una pròrroga de 24 hores per facilitar les converses. Aquesta finestra limitada augmenta la pressió sobre ambdues parts per aconseguir, com a mínim, un acord provisional que eviti la represa dels bombardejos.
Quan tindran lloc aquestes converses?
Les converses previstes a Islamabad podrien tenir lloc dimecres i representarien una segona oportunitat després del fracàs d’una ronda anterior de negociacions. Aquelles discussions es van trencar per desacords sobre el programa nuclear iranià, especialment pel rebuig de Teheran a renunciar a l’enriquiment d’urani.
Malgrat això, el fet que ambdues delegacions considerin tornar a la taula suggereix que cap de les parts veu beneficis clars en una escalada immediata. L’Iran, tot i haver resistit una intensa campanya de bombardejos, busca evitar nous atacs, mentre que els Estats Units intenten consolidar resultats sense comprometre’s en un conflicte prolongat.
El context regional també juga un paper clau. El bloqueig travessat a l’estret d’Ormuz ha paralitzat pràcticament el trànsit marítim i ha fet augmentar el preu del petroli, generant pressió internacional per una desescalada. A més, incidents recents amb vaixells comercials han evidenciat el risc que qualsevol error pugui desencadenar una nova crisi.
El Pakistan, per la seva banda, s’ha preparat per acollir unes negociacions d’alt nivell, amb mesures de seguretat reforçades i esforços per garantir la infraestructura necessària. Islamabad es presenta així com un escenari neutral on les dues potències poden intentar reconduir la situació.
Amb tot, el resultat continua sent incert. Les declaracions públiques mantenen un to dur, però els moviments diplomàtics indiquen que, almenys per ara, preval la voluntat de mantenir oberta una escletxa per al diàleg. En aquest context, la reunió a Islamabad podria no resoldre el conflicte, però sí evitar que torni a intensificar-se de manera immediata.