Pocs mesos després de convertir-se en Lleó XIV, el nou papa, va posar sobre la taula el problema de la pederàstia i els abusos sexuals a menors en el si de l'Església catòlica, imposant sancions i destituint a un diaca italià condemnat per aquest delicte. Aquest és un dels grans reptes als quals s'enfronta l'Església, començant per l'Estat però també en el conjunt d'Europa. Per això, a Suïssa han optat per fer testos psicològics a candidats al sacerdoci i agents pastorals laics, que col·laboren amb l'Església. Aquest test és part d'un projecte pilot per prevenir els abusos sexuals a menors. Concretament, durant el 2025 es van sotmetre a aquestes avaluacions 72 persones. La idea, que han explicat les autoritats religioses suïsses aquest dimecres, es va posar en marxa el 2025, després que la Universitat de Zúric publiqués un estudi on es documentaven un miler d'abusos sexuals, la gran majoria a menors d'edat, dins de l'Església catòlica del país helvètic des de mitjans del segle passat.
En un comunicat, la Conferència Episcopal suïssa, la Conferència Central Catòlica Romana de Suïssa i la Conferència d'Instituts de Vida Consagrada i de Societats de Vida Apostòlica a Suïssa, expliquen que "en certs casos, segons les recomanacions dels experts, els responsables diocesans van decidir deixar de col·laborar amb persones amb perfils no adequats després de l'avaluació". Aquesta està estructurada en quatre parts: un test psicològic, una entrevista basada en competències, una altra clínica medico-legal i una altra amb els responsables diocesans. Les tres primeres fases estan a càrrec d'"experts externs" i totes les avaluacions han estat dissenyades per autoritats judicials i de reinserció. També, segons expliquen en el comunicat, alguns dels candidats van considerar que aquest llarg procés d'avaluació era "avorrit" i esgotador, però, segons les reaccions que han rebut les autoritats religioses, la valoració general és positiva.
Un estudi clau
L'estudi de l'Església suïssa, publicat el 2023, va suposar un abans i un després en aquesta qüestió al país. Aquells documents revelaven un miler de casos des de l'any 1950 i s'acusaven a fins a 510 persones, la gran majoria de les quals eren homes. També més de la meitat de les víctimes d'aquests abusos eren homes o nens. De fet, tres de cada quatre persones que van patir aquests abusos i agressions eren menors d'edat. Entre altres dades, l'estudi elaborat per la Universitat de Zúric, però encarregat per la Conferència Episcopal suïssa per a poder tenir una base sobre la qual treballar contra aquesta xacra, revelava que més de la meitat dels atacs es van produir durant l'atenció pastoral i un 30% en espais que, en principi, eren segurs per a les víctimes: escoles, llars o internats. A més, els investigadors van assenyalar la responsabilitat dels funcionaris eclesiàstics per haver traslladat sistemàticament a clergues acusats i condemnats per aquests fets.