Les maniobres militars de l'Exèrcit danès a Groenlàndia continuaran al llarg de tot l’any 2026 amb la participació de diversos països aliats de l’OTAN, en un moviment que reforça la seguretat i la presència militar a l’illa àrtica enmig d’un context geopolític cada cop més tens. Així ho ha confirmat aquest divendres el comandament militar de Dinamarca, que emmarca les operacions dins de l’exercici Arctic Endurance, iniciat l’any passat.
En les darreres setmanes, França, Alemanya, Holanda, Bèlgica i diversos països nòrdics han desplegat soldats a aquest territori autònom danès amb l’objectiu inicial d’explorar com poden donar suport a unes maniobres que s’estendran “durant tot el 2026 a Groenlàndia i les seves aigües”, segons ha detallat l’exèrcit danès en un comunicat. Les activitats inclouen exercicis per terra, mar i aire, i se centren en tasques de vigilància, reconeixement i protecció d’infraestructures crítiques.
El nucli de l’operatiu el formen els 90 soldats del Comandament Àrtic, als quals s’han afegit reforços enviats des de Dinamarca. Segons la televisió pública danesa TV2, aproximadament 300 militars danesos han arribat a Groenlàndia la darrera setmana i han estat desplegats principalment a Nuuk, la capital, i a Kangerlussuaq, a l’oest de l’illa. A més, una fragata s’ha incorporat al dispositiu naval permanent que patrulla les aigües de Groenlàndia i les Illes Fèroe, mentre altres unitats participen en maniobres conjuntes amb la fragata francesa Bretagne prop d’Islàndia. També està previst que caces F-35 danesos facin vols de reconeixement sobre Islàndia i la costa est groenlandesa.
Tensions diplomàtiques creixents
Aquest reforç militar arriba després de setmanes de tensions diplomàtiques provocades per l’interès reiterat del president dels Estats Units, Donald Trump, a annexionar-se Groenlàndia, apel·lant a motius de seguretat nacional i a la necessitat de protegir millor l’Àrtic davant Rússia i la Xina. Les declaracions de Trump van portar Dinamarca i diversos aliats europeus a augmentar la seva presència a l’illa com a missatge clar de sobirania i control territorial.
Tot i que Trump va arribar a amenaçar amb aranzels als països que s’oposessin als seus plans, finalment va descartar tant les represàlies comercials com l’ús de la força militar. Aquesta setmana, el president nord-americà va anunciar que treballa en un acord de seguretat amb l’OTAN sobre Groenlàndia i va assegurar que havia aconseguit “tot” el que volia. Segons Trump, es tracta d’un acord “a llarg termini” per a la seguretat nacional i internacional, que es faria públic pròximament.
Des de Copenhaguen, però, el ministre d’Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, ha volgut rebaixar les expectatives. Ha insistit que, de moment, només s’ha establert un marc de treball, no un acord tancat, i que qualsevol decisió haurà de ser negociada amb Dinamarca i amb Groenlàndia. En una reunió recent a Washington amb el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, i el vicepresident JD Vance, Rasmussen i la ministra d’Exteriors groenlandesa, Vivian Motzfeldt, van pactar crear un grup de treball conjunt per abordar les preocupacions de seguretat dels EUA sense traspassar les línies vermelles de la sobirania danesa ni el dret d’autodeterminació dels gairebé 57.000 habitants de l’illa.