Continuen les reaccions des del govern cubà a les informacions del digital estatunidenc Axios sobre els informes de la intel·ligència dels EUA que apunten a la compra de més de 300 drons militars per part de l’exèrcit de Cuba, així com a la presència d’experts militars iranians a la capital del país. El president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, ha subratllat aquest dilluns que el seu país té “el dret absolut i legítim a defensar-se” després de les informacions que apunten al fet que l'Havana hauria comprat aquests drons de Rússia i l’Iran. “Cuba, que ja pateix una agressió multidimensional dels EUA, sí que té el dret absolut i legítim a defensar-se d’una arremesa bèl·lica, la qual cosa no pot esgrimir-se lògicament ni honesta com una excusa per imposar una guerra contra el noble poble cubà”, ha esgrimit el mandatari castrista. El president cubà ha assenyalat que qui està veritablement amenaçant amb una “agressió militar” a un altre país, però, és Washington.

Amb aquestes declaracions, Díaz-Canel se suma a les veus del govern cubà que en les últimes hores han reaccionat a la informació d’aquest diumenge del portal Axios tot i que els principals funcionaris de l’estat ni neguen ni confirmen la compra dels citats drons militars, però reivindiquen el dret a la defensa de l’illa. El ministre d’Exteriors, Bruno Rodríguez, ha assegurat també que Cuba “defensa la pau i es disposa i prepara per enfrontar l’agressió externa en exercici del dret a la legítima defensa que reconeix la Carta de l’ONU”. “Sense cap excusa legítima, el govern dels EUA construeix, dia rere dia, un expedient fraudulent per justificar la guerra econòmica despietada contra el poble cubà i l’eventual agressió militar”, ha subratllat en un missatge compartit per les xarxes socials. 

Què diu la intel·ligència estatunidenca?

Les informacions d’Axios es basen en les declaracions d’un alt funcionari de la intel·ligència dels Estats Units que afirma que Cuba ha adquirit més de 300 artefactes militars. Segons els informes, també hauria començat a planejar possibles atacs a la base estatunidenca de Guantánamo, vaixells militars estatunidencs i també el Key West, una ciutat de Florida i a uns 145 quilòmetres de l’Havana, amb una important base naval i aèria. Aquestes informacions podrien convertir-se en un pretext per justificar accions militars estatunidenques a l’illa en un moment en el qual l’administració Trump veu Cuba com una amenaça tenint en compte els recents avenços en la guerra amb drons i la presència d’experts militars iranians a l’Havana.

“Quan pensem en aquests tipus de tecnologies estant tan a prop, i un rang d’actors dolents des de grups terroristes a càrtels als iranians o els russos, és preocupant”, diu el funcionari. Aquest mateix, però, assegura que els EUA no veuen Cuba com una amenaça immediata o que estigui planejant activament atacar els Estats Units, “però és bo saber com de prop estan”, a 145 quilòmetres, i “no és una realitat amb la qual estiguem còmodes”. 

Més tensió al Carib

El president del país, però, reitera que Cuba “no representa una amenaça ni té plans o intencions agressives contra cap país”. “Ni els té contra els Estats Units, ni els ha tingut mai, cosa que coneix bé el govern d’aquella nació, en especial les seves agències de defensa i seguretat nacional”, ha agregat. El president cubà ha assenyalat que qui està veritablement amenaçant amb una “agressió militar” a un altre país és Washington i que això, en si, ja constitueix “un crim internacional”.

Tot i això, Díaz-Canel ha advertit que un atac militar nord-americà al seu país tindria devastadores conseqüències per a les dues parts i la regió: “En cas de materialitzar-se, provocarà un bany de sang de conseqüències incalculables, més l'impacte destructiu per a la pau i l'estabilitat regional”. Les relacions bilaterals es troben en un dels moments de més tensió en dècades entre ambdues capitals, amb les amenaces d'agressió militar dels Estats Units a l'illa. Washington pressiona des de fa mesos a l’illa, i més intensament des de l’atac a Veneçuela el mes de gener i la captura de l’aleshores president, Nicolás Maduro, perquè el règim castrista emprengui reformes polítiques i econòmiques.

Després de ser preguntat en una entrevista amb Fox News sobre si Cuba es posarà del costat dels EUA i no del de la Xina, Trump va respondre: “Crec que li donarem la volta”. D'altra banda, les autoritats estatunidenques acusaran formalment dimecres que ve l'expresident cubà Raúl Castro en relació amb l’abatiment de dos avions de l'organització humanitària Germans al Rescat l’any 1996, segons fonts citades pel diari Miami Herald. L'acusació es produirà després de l'aprovació d'un gran jurat i durant un acte simbòlic a la Torre de la Llibertat de Miami, amb motiu del dia de la Independència de Cuba, han indicat dues fonts properes a la investigació.