Els Estats Units han incrementat de manera significativa les missions de recollida d’intel·ligència aèria al voltant de Cuba, segons una anàlisi de CNN basada en dades de trànsit aeri públiques. Des del 4 de febrer, s’han registrat almenys 25 vols militars nord-americans a prop de la costa cubana, en una zona on aquest tipus d’operacions eren fins ara poc habituals.

Segons aquestes dades, la majoria de les missions s’han concentrat a les proximitats de les dues principals ciutats del país, l’Havana i Santiago de Cuba, amb alguns vols que han arribat a situar-se a només uns 60 quilòmetres de la costa. Aquesta proximitat permetria la recollida d’informació sensible sobre activitats militars i comunicacions.

Quins avions fan servir els EUA?

Els avions utilitzats en aquestes operacions inclouen principalment els P-8A Poseidon, dissenyats per a vigilància marítima i reconeixement, així com els RC-135V Rivet Joint, especialitzats en intel·ligència de senyals. També s’han detectat drons de gran altitud MQ-4C Triton, habituals en missions de reconeixement estratègic.

El desplegament és rellevant no només per la seva intensitat, sinó també pel seu context temporal. Segons l’anàlisi de la mateixa cadena nord-americana, aquest augment de vols coincideix amb un enduriment del discurs polític de l’administració nord-americana cap a Cuba en les últimes setmanes.

En aquest període, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha reforçat les seves crítiques al govern cubà i ha intensificat les mesures de pressió econòmica. Entre aquestes decisions destaca la imposició d’un bloqueig petrolier i l’ampliació del règim de sancions contra l’illa, que Washington considera una possible amenaça per a la seguretat nacional.

Per la seva banda, les autoritats cubanes rebutgen aquestes acusacions i asseguren que no representen cap perill per als Estats Units. El govern de l’Havana manté que està obert a negociacions, tot i advertir que defensarà el país en cas d’agressió.

Cuba, el nou objectiu de Donald Trump?

Segons recorda CNN, patrons semblants ja s’han produït en altres contextos recents. En el cas de Veneçuela, un augment de vols de reconeixement va precedir operacions militars nord-americanes al Carib, incloent-hi accions contra embarcacions acusades de tràfic de drogues i posterior pressió directa sobre el govern de Nicolás Maduro.

Un patró comparable també es va observar en el cas de l’Iran, on el desplegament de missions de vigilància aèria va augmentar abans de llançaments coordinats entre els Estats Units i Israel. En tots aquests casos, els mateixos models d’avions i drons ara detectats a prop de Cuba van tenir un paper clau en la recollida d’intel·ligència prèvia.

Aquest tipus d’aeronaus també s’han utilitzat en altres zones d’alta tensió geopolítica, com Ucraïna o la península de Corea, on la seva presència s’ha mantingut de forma continuada durant els darrers mesos.

Moltes missions en poc temps

El que diferencia el cas cubà, segons experts citats per CNN, és la rapidesa i la concentració de les missions en un període molt curt de temps, així com la seva visibilitat en plataformes de seguiment de vols públics. En alguns casos, aquestes operacions han estat detectades en temps real per aplicacions com Flightradar24, fet que ha generat debat sobre si es tracta d’un moviment deliberadament visible.

Alguns analistes apunten que els avions implicats tenen capacitat per ocultar la seva posició, fet que obre la possibilitat que Washington estigui enviant un missatge implícit a les autoritats cubanes. Encara que no hi hagi confirmació oficial d’aquesta intenció, la coincidència entre pressió política i activitat militar és interpretada com un senyal de màxima tensió.

De moment, ni el Pentàgon ni el govern cubà han volgut fer comentaris sobre aquestes operacions. Tot i això, la combinació d’activitat aèria intensificada, sancions econòmiques i retòrica política reforçada apunta a un nou episodi d’enduriment en les relacions entre Washington i l’Havana.