El president de la república de Letònia, Edgars Rinkēvičs, ha aturat aquest dilluns l'embat dels conservadors letons per retirar el país del Conveni d'Istanbul, que preveu i combat la violència contra les dones i la violència domèstica. La setmana passada, el parlament o Saeima, va votar per 56 vots a favor, 32 en contra i dues abstencions, a favor de la retirada del país del conveni només dos anys després que el mateix parlament n'aprovés la seva ratificació. Com és possible aquest canvi sense eleccions pel mig? El vot favorable a la retirada es deu a la rebel·lió d'un dels tres partits que formen la coalició governamental, el ZZS (Unió d'Ecologistes i Agricultors), que en el seu dia va votar a favor de la ratificació i ara s'ha girat contra el desig de la primera ministra, Evika Siliņa, que portava en campanya l'aprovació del tractat. Amb la decisió del president, la llei torna al parlament, que pot decidir tornar-la a aprovar sense considerar les reticències d'Edgars Rinkēvičs, que prové d'un partit membre del Partit Popular Europeu i que ara lidera el govern del país.
En una carta dirigida a la presidenta del Parlament, Daigai Mieriņai, Rinkēvičs recorda que a Letònia el Conveni va entrar en vigor solament l'1 de maig de 2024 i que menys de dos anys després la Saeima aprova de manera “urgent” i únicament en “dues lectures” una llei per retirar al país d'aquest instrument internacional. El president insisteix en el fet que “la retirada de Letònia d'un Conveni del Consell d'Europa de protecció dels drets humans seria un precedent” a Europa “que podria posar en risc l'arquitectura jurídica europea”. A més, i com ha subratllat el cap d'estat, Letònia seria el primer estat membre de la UE a retirar-se d'un tractat internacional de drets humans, “la qual cosa requereix valorar seriosament la seva compatibilitat amb el principi de cooperació lleial establert en el Tractat de la Unió Europea, inclòs el principi d'igualtat entre dones i homes” establert en aquest. A parer de Rinkēvičs, a més, la ratificació i posterior denúncia del Conveni dins del mateix mandat parlamentari “envia un missatge contradictori tant a la societat letona com als aliats internacionals, posant en dubte la disposició del país a complir de bona fe els seus compromisos internacionals”.
Manifestacions i recollida de signatures a favor del Conveni
L'oposició al moviment de la Saeima ha arribat també des de la societat civil letona, per una banda, i des de l'esfera internacional, per l'altra. Un dia abans de l'aprovació de la llei, unes 5.000 persones es van manifestar a Riga, la capital, per rebutjar el pas que volia donar el parlament, i van protagonitzar el que els mitjans letons van descriure com una de les protestes més importants dels últims anys. Letònia té 1,8 milions d'habitants, lleugerament per sobre del municipi de Barcelona, i Riga en concentra pràcticament 600.000. A més 60.000 letons han signat ja una petició perquè la llei sigui reconsiderada, iniciativa que se suma a les cartes enviades al president sol·licitant la revisió de la llei i que contrasta amb les 3.000 recollides pels partidaris de la retirada. En la seva carta, Rinkēvičs suggereix que el tema de la retirada hauria de ser tractat per la pròxima Saeima, que està previst que s'elegeixi en les eleccions a finals de 2026.
Els arguments de la ultradreta
La iniciativa de retirar Letònia del Conveni ha estat proposada per l'oposició ultradretana del govern, liderada pel partit Letònia Primer, i la qual es van sumar Aliança Nacional, el ZZS i la resta de l'oposició parlamentària. “La Convenció d'Istanbul és un producte del feminisme radical basat en la ideologia de gènere”, deia la formació ultra en un comunicat a Euronews. El partit disputa, principalment, l'article 3 del tractat que identifica “gènere” com “els rols, comportaments, activitats i atributs construïts socialment que es donen al que la societat considera apropiat per dones i homes”. Experts letons consideren que el debat s'ha polititzat massa i tret fora del seu context: una crida al respecte dels drets fonamentals de les dones. “Aquesta decisió no només posa en perill les dones i les nenes a Letònia, sinó que també enforteix els moviments contra els drets humans a Europa i l'Àsia central i dona suport a les tendències autoritàries dels governs que s'allunyen de l'estat de dret, la justícia internacional i els valors democràtics”, va dir Tamar Dekanosidze, de l'organització internacional pels drets de les dones Equality Now, en resposta a la votació.