El Tribunal Suprem (TS) ha unificat doctrina i ha fixat en una sentència que no pagar les pensions d'aliments per fill és una forma de "violència econòmica". Així mateix, l'alt tribunal espanyol estableix que aquestes pensions reconegudes però no rebudes no poden tenir-se en compte per determinar si una persona pot ser beneficiària del subsidi d'atur. Així es pronuncia la Sala Social en una ponència de la magistrada Isabel Olmos, arran d'un cas ocorregut a Andalusia, que va passar primer pel Tribunal Superior de Justícia d'aquesta comunitat.
L'objectiu de la Sala Quarta era determinar si, en cas de subsidi de desocupació, en el límit d'ingressos de la unitat familiar, s'han d'incloure les pensions per aliments dels fills a càrrec de l'altre progenitor quan resulten impagades. Els magistrats analitzen per a això l'assumpte resolt pel TSJ andalús, en el cas d'una família de cinc membres amb una renda total de 39.705,65 euros anuals, és a dir, 661,76 euros mensuals imputables a cadascun d'ells, a la qual el SEPE va sumar dues pensions: una pels fills d'ella amb el seu exmarit (350 euros al mes per a cadascun) i una altra pel fill d'ell amb una altra dona (75 euros), cosa que elevaria la renda mensual imputable a cada membre de la família a 1.436 euros. Malgrat que el càlcul del SEPE era aquest, la dona va denunciar l'impagament de la pensió d'aliments que corresponia als seus fills. No obstant això, se li va suspendre i finalment va retirar el subsidi de desocupació que rebia per "superar les rendes que s'ingressen a la unitat familiar el 75% del salari mínim interprofessional". A més, el SEPE li va reclamar després uns 5.000 euros en considerar que els havia percebut de forma "indeguda".
El Tribunal Superior andalús va donar la raó a la dona i ara el Suprem ho avala responent al SEPE que les normes que cita per recórrer "utilitzen el concepte de 'rendes' i el d''obtenció' (de rendes), de la qual cosa s'infereix que la norma parteix que les mateixes s'hagin percebut efectivament, passant a formar part del patrimoni de la unitat familiar implicada". A més, l'alt tribunal recorda que "l'actual llei 19/2021 que regula l'ingrés mínim vital assenyala amb claredat que les pensions per aliments no abonades no s'han de computar". "Així doncs, la pensió d'aliments, si no és abonada, no pot ser considerada una renda o ingrés computable a efectes de determinar les rendes de la unitat familiar per accedir o mantenir el subsidi per desocupació, no sent exigible, ni tan sols, llevat de casos de frau de llei provat, l'existència de reclamació o denúncia", apunta el TS.
El TS considera que es tracta d'"una forma de violència de gènere"
Més enllà de la qüestió econòmica tècnica relativa al cas de la família andalusa, el TS va més enllà i sentencia que l'impagament intencionat de la pensió és una forma de violència econòmica i recorda que està tipificat com a delicte en el Codi Penal, concretament en l'article 227. A més, la Sala Quarta afirma que "la violència econòmica és, al seu torn, una forma de violència de gènere". En aquest sentit, cita un estudi de la Secretaria d'Estat d'Igualtat que reflecteix que "la violència econòmica és la tercera manifestació més freqüent de violència de gènere, per darrere de la violència emocional i la psicològica de control". "La prevalença de la violència econòmica al llarg de la vida és de l'11,5%. S'estima que ha pogut afectar 2.350.684 dones residents a Espanya amb 16 anys o més i, a més, una forma molt comuna és la negativa a lliurar diners per a les despeses de la llar, tot i que se'n disposi", detalla el Suprem.
Amb tot, el Suprem resol que "no és admissible exigir que l'actora denunciï o interposi demanda executiva contra la seva exparella a l'efecte de poder acreditar l'impagament de les pensions d'aliments i, així, poder percebre o conservar un subsidi de desocupació". I avisa que "això suposa desconèixer aquesta dimensió de gènere, i pot col·locar fins i tot la dona en una situació de risc, en obligar-la a denunciar o demandar la seva exparella".