Tot i que és molt difícil pronunciar-se de manera taxativa i rotunda sobre el nou model de finançament autonòmic forjat entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, i que servirà de base per a totes les comunitats autònomes, hi ha cinc coses que ja es poden dir: és força millor que l'actualment vigent i que estava caducat des del 2014; Catalunya tindrà un finançament singular, específic, ja que hi ha una valoració de competències que serà bilateral entre la Generalitat i el govern espanyol; es respectarà el principi d'ordinalitat, o sigui, que cada comunitat rebi per part de l'Estat en el mateix ordre que hagi aportat a la caixa comuna; no s'acosta, ni de bon tros, al model de concert econòmic; i, en darrer lloc, els 4.700 milions de més per a la Generalitat, de la suma de 20.000 milions que s'injecta a les comunitats autònomes, no serveix per neutralitzar els aproximadament 22.000 milions d'euros de dèficit fiscal que va calcular el govern de Pere Aragonès per a l'any 2021, xifra que representava en aquelles dates al voltant del 9,6% del PIB català.

A partir d'aquí, tota la resta està en una nebulosa i tampoc no cal esquinçar-se les vestidures perquè cada partit defensi posicions diferents, i govern i oposició, a Madrid i a Catalunya, tinguin comportaments antagònics. De fet, als sis acords de finançament autonòmic aprovats pel Congrés dels Diputats —1979, 1987, 1992, 1997, 2002 i 2009—, el consens ja es va evaporar el segle passat. Vegem què va passar en els dos últims acords de finançament autonòmic: el 2002, sota la presidència de José María Aznar a Madrid i Jordi Pujol a Catalunya, el model el van aprovar la majoria absoluta del PP al Congrés dels Diputats i els vots dels diputats de Convergència i Unió i Coalició Canària. El 2009, essent president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i governant a Catalunya un tripartit d'esquerres amb José Montilla al capdavant, el PSOE, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya, a banda d'altres grups parlamentaris menors, van validar el model per un estret marge d'un diputat, i amb CiU, tenint de portaveu a Madrid l'actual president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, votant-hi en contra. Resumint, que fossin bons, regulars o dolents els anteriors acords, tots han actuat d'acord amb els seus interessos partidistes.

Junts ha reaccionat amb contundència dient que votarien en contra del nou model perquè no és un acord en forma de concert econòmic

Dit això, que és indiscutible i només cal anar a les hemeroteques del moment, sí que hi ha una diferència important i no menor respecte al passat: tant a l'acord del 2002 com al del 2009, la discrepància era testimonial, ja que les majories parlamentàries d'aquelles dues ocasions permetien que el govern i els seus aliats tiressin endavant el projecte legislatiu, atès que hi havia majories absolutes suficients perquè no en perillés la tramitació. Ara és diferent: el veto de Junts, si es manté, fa descarrilar l'acord. Tampoc no val una abstenció, ja que, com que és llei orgànica, cal que sigui aprovada per majoria absoluta al Congrés dels Diputats. Amb els agents econòmics i socials a Catalunya defensant que és un bon acord, encara que no sigui l'ideal, la formació de Carles Puigdemont podrà i voldrà suportar la pressió ambiental que hi haurà? Segurament per això han sortit amb tanta contundència dient que hi votarien en contra perquè no és un acord en forma de concert econòmic i com a mesura per pressionar Esquerra.

Però Oriol Junqueras, que ha tancat l'acord amb Pedro Sánchez, es declara enormement satisfet tant per l'import econòmic com perquè, per primera vegada, es preservi el principi d'ordinalitat, encara que sigui en el finançament de les competències comunes a totes les comunitats autònomes. Aquí, Catalunya és la tercera a aportar i serà la tercera a rebre. Les singularitats i especificitats de cada autonomia del règim comú —Mossos o presons, per posar dos exemples— tindran un tractament econòmic a part. Aquest divendres, la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en donarà més detalls, i començarem a conèixer amb més precisió la lletra petita i com s'ha dut a terme la cirurgia perquè Andalusia també surti en molt bona posició i no se li esfumin de cop les opcions com a candidata del PSOE a la Junta d'Andalusia. Pedro Sánchez, fins i tot, ha assegurat que beneficiarà el PSOE a les campanyes electorals de l'Aragó i Castella i Lleó, a més d'Andalusia.