Investigadors internacionals adverteixen de la trampa dels medicaments per perdre pes com l'Ozempic: tot el pes perdut per les persones tractades amb aquests fàrmacs tan exitosos basats en l'hormona GLP-1 torna en menys de dos anys, segons constata una metaanàlisi publicada a la revista The BMJ. Per a més inri, també tornen els problemes cardíacs i metabòlics associats al sobrepès.
El desenvolupament de medicaments per al control del pes ha transformat el tractament de l'obesitat, fins al punt que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) els reconeix com a "essencials" per a la humanitat i considera que haurien de ser accessibles de manera universal. Ara bé, un equip internacional d'investigadors ha analitzat 37 estudis publicats fins al febrer del 2025 (amb un total de 9.341 participants) per comprovar si els beneficis d'aquesta mena de fàrmacs es mantenen en cas d'interrompre el tractament, i els resultats han revelat la trampa que s'hi amaga.
Resultats de l'anàlisi
La durada mitjana del tractament és de 39 setmanes, uns 3,2 anys. Un seguiment mitjà posterior d'uns 3 anys més ha constatat que, després de deixar els fàrmacs, els pacients recuperaven el pes a un ritme aproximat de 0,4 kg cada mes. Encara més, la majoria ja havien tornat al seu pes anterior en 1,7 anys, mentre que tots els marcadors de risc cardiometabòlic que havien millorat amb la pèrdua de pes (colesterol alt, hipertensió arterial o diabetis) havien tornat als nivells previs al tractament en un termini d'1,4 anys després d'interrompre els fàrmacs. Els investigadors també han vist que la taxa de recuperació de pes després de deixar de prendre medicaments per aprimar-se és gairebé quatre vegades més ràpida que el canvi de pes que es produeix després de modificar la dieta i el nivell d'activitat física, i conclouen: "Aquesta evidència indica que, malgrat el seu èxit en la pèrdua de pes inicial, el tractament puntual amb aquests medicaments per si mateixos no és suficient per controlar el pes a llarg termini".
Experts com John Wilding, catedràtic de Medicina Cardiovascular i Metabòlica de la Universitat de Liverpool (Regne Unit), recorda que l'obesitat és una malaltia crònica que recau quan se suspèn el tractament. "No esperem que les intervencions per a altres malalties cròniques com la diabetis o la hipertensió segueixin funcionant quan s'interromp el tractament, i no hi ha cap raó científica per esperar que l'obesitat sigui diferent. Per tant, hauríem de considerar aquests tractaments com a teràpies a llarg termini i no com una solució ràpida", afirma Wilding, en una de les reaccions a l'estudi recollides pel Science Media Centre.