Les últimes declaracions del president, Vladímir Putin, han tornat a evidenciar la distància que separa Moscou i Kíiv sobre qualsevol futur acord de pau. El president rus ha assegurat que l’esborrany del pla de pau discutit recentment entre els Estats Units i Ucraïna podria servir de base per a noves negociacions, però només si Ucraïna accepta cedir territori. Malgrat l’optimisme expressat per la Casa Blanca, l’actitud de Putin suggereix que els punts centrals del conflicte continuen igual d’atrinxerats.
Segons Putin, Washington i Kíiv haurien compartit amb Moscou la versió discutida a Ginebra, i hi veu alguns aspectes que encaixen amb la posició russa. Tot i això, adverteix que encara hi ha diferències essencials que “requereixen asseure’s i parlar”. Entre aquestes, destaca la demanda que les forces ucraïneses abandonin “territoris que ocupen”, una formulació que, a la pràctica, implica que Ucraïna renunciï a zones que continuen sota el seu control. “Si les tropes ucraïneses marxen, aturarem els combats; si no, assolirem els nostres objectius militarment”, va insistir.
El mandatari rus també va reiterar la seva tesi que el govern ucraïnès és “il·legítim”, una posició que utilitza per argumentar que qualsevol acord amb Zelenski tindria escassa validesa legal. Aquest discurs obstaculitza encara més la possibilitat d’un avenç diplomàtic, ja que Moscou condiciona qualsevol pacte a una mena de reconeixement internacional renovat de la legitimitat de Kíiv, una exigència que Ucraïna i els seus aliats rebutgen de ple.
La diplomàcia de Vladímir Putin
En paral·lel, Putin va confirmar que Steve Witkoff, l’enviat especial dels EUA, viatjarà a Rússia pròximament. Witkoff ha estat objecte d’un intens escrutini arran d’una trucada filtrada on aconsellava un alt càrrec del Kremlin sobre com abordar les converses amb Trump. Tot i la controvèrsia, Putin va qualificar les acusacions de parcialitat de “bestieses”.
Els moviments diplomàtics de Moscou encaixen en un patró ja conegut des de la reelecció de Trump als EUA: Rússia projecta una imatge de voluntat negociadora, però sense cap indici de flexibilitat real. Les exigències de màxims continuen intactes, i moltes són considerades a Kíiv com a sinònim de rendició. Entre elles hi ha punts del pla de 28 mesures filtrat recentment, que planteja que Ucraïna cedeixi voluntàriament territoris que Rússia no ha aconseguit conquerir militarment, a més d’acceptar una reducció o suspensió de l’ajuda militar nord-americana i de prohibir tota presència futura de tropes occidentals al país.
Analistes com Tatiana Stanovaia consideren que res fa pensar que Putin senti la necessitat d’ajustar objectius. Al contrari: asseguren que la sensació de confiança del Kremlin és més forta que mai i que Moscou creu que pot esperar fins que Kíiv assumeixi que no pot guanyar la guerra. Des de la banda ucraïnesa, el rebuig és rotund. El cap de gabinet de Zelenski, Andrí Iermak, ha reiterat que el president no signarà cap acord que impliqui perdre territori. “Mentre Zelenski sigui president, ningú no ha de comptar que cedirem terres”, va declarar a The Atlantic. Aquest posicionament deixa clar que, malgrat els intents diplomàtics, les posicions continuen irreconciliables.