Colòmbia intenta recuperar-se del terratrèmol de magnitud 7,4 que dilluns va sacsejar bona part del país i que ja ha deixat, segons l’últim balanç, 250 morts i 2.595 ferits. La xifra de desapareguts ascendeix a 195, mentre més de 1.000 edificis han col·lapsat, unes dades que mantenen els equips d’emergència centrats en la recerca de supervivents i en l’atenció als damnificats.
El sisme, amb epicentre a San José del Palmar, al departament del Chocó, ha colpejat especialment Cali i Pereira, on s’han registrat els principals danys materials. Les autoritats consideren especialment importants les primeres 72 hores després de la catàstrofe per localitzar persones atrapades sota la runa. Bombers i equips de rescat inspeccionen les estructures afectades a la recerca de senyals de vida, mentre l’Exèrcit s’ha desplegat a Cali per reforçar les tasques d’emergència i la seguretat.
🇨🇴 The moment the Cathedral Basilica of Our Lady of the Rosary in Manizales, Colombia, partially collapsed during the powerful 7.4-magnitude earthquake. pic.twitter.com/BzqUSPq1GT
— Visegrád 24 (@visegrad24) August 10, 2026
La magnitud de la tragèdia ha obligat el Govern d’Abelardo de la Espriella a declarar l’emergència nacional. A Cali, els hospitals treballen per absorbir l’arribada de ferits i la ciutat es manté sota toc de queda. El terratrèmol ha provocat escenes de pànic en diversos punts de la ciutat, amb edificis que han patit danys, despreniments i evacuacions d’habitatges, hospitals i altres instal·lacions.
Pereira, capital de Risaralda, també concentra una part important de l’emergència. L’aeroport internacional Matecaña, una infraestructura clau per a aquesta regió turística de l’Eix Cafeter, manté suspeses les operacions comercials. L’edifici va patir danys importants i tres persones hi van morir mentre esperaven per embarcar. La terminal, renovada el 2020, continua oberta únicament per a operacions relacionades amb l’emergència mentre s’avalua quan podrà recuperar l’activitat normal.
La resposta d'emergència del govern colombià
La crisi també té una dimensió internacional. El ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha informat que 164 ciutadans espanyols consten provisionalment com a persones amb les quals les autoritats encara no han pogut contactar. De moment, no hi ha constància de ciutadans espanyols morts o ferits. L’ambaixada i el consolat espanyols han activat els seus mecanismes d’assistència i han demanat als ciutadans que es trobin al país que comuniquin el seu estat.
En paral·lel al rescat, el govern colombià prepara una resposta econòmica d’emergència. El ministre d’Hisenda, Miguel Gómez, ha anunciat un crèdit de fins a 450 milions de dòlars del Banc Mundial, que podria estar disponible abans d’acabar la setmana. L’Executiu també preveu mobilitzar íntegrament els recursos del Fons Nacional de Gestió del Risc de Desastres.
La prioritat immediata és, però, la recerca dels desapareguts. El nombre de víctimes pot continuar augmentant a mesura que els equips accedeixin a les zones més afectades i es consolidi la informació procedent de les autoritats locals. El Govern haurà d’afrontar després una segona fase igualment complexa: allotjar les famílies que han perdut casa seva, restablir serveis essencials i reconstruir infraestructures en les regions més devastades.